dissabte, 28 de desembre de 2013

ALLÀ AL MAS... aquarel·la


38.- 8 – 1 – 10
Allà al mas hi ha la jaçada
que dormen com cada nit
colgadets, plenets de palla...
Es veu la claror primera...
De la colga treu la manta
i guaita el vell per la finestra...
Veu terra marró, avui és blanca.
- Apa, fora del pallús,
mireu, mireu la nevada ... !!
Amb badalls i braços lliures
s’espluguen del cos la palla.
La menuda, sols tres anys,
sorgeix de la tova màrfega,
Els cabells son brinets d’or...
- Vine, fill meu, torcat cara
 i mira pel  finestró.
Ulls oberts sense persiana
ha esclatat un Oh !!! tant llarg
que ha saltat del foc la gata.
Treu al ras groc caparró
- Això és neu....!!!
                             Primera vegada
ha vist aquell gran llençol
que cobreix tota la plana.
L’últim floquet ha caigut
quan seva ma al cel demana:
- Jo en vull paperet blanc
per escriure a la mare...
.........................................
El floquet a terra espera

i es desfà com una llàgrima.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Quina tendresa... em desfaig jo també, Anton!

Elfreelang ha dit...

entranyable, dolç, tendre i un polsim de melangia....molt bonic Anton! feliç dia dels innocents!

Consol ha dit...

Molt entrenyable. M'agrada el dibuix i el poema.