dijous, 15 d’agost de 2013

PÈL O PEL -3 ... aquarel·la



El sofà de la casa del polític del Pèl al llavi sabia del espavent que duia dins el subjecte. La marató amb el jutge per arribar a meta,el perdre la E que l’havia salvat, vull dir renunciar de facte al Escó,
trobant-se amb la A d’assessor era com un sidral que bull i bull i no pots apropar-hi el llavi... Dos cullerades de sucre paladejà amb un got d’aigua... I la realitat la trobà en sentir la porta que s’obria...
La mestressa ho sabia tot...- Ja pots anar a confessar-te amb el teu amic xantre de la catedral... i que et doni el perdó amb paper segellat. Que no vull perdre el benifet si algun ximplet escorcolla...
Ningú et donarà peladilles per tota la eternitat com has conquerit amb els teus actes. Digues-li la veritat, no sigui que algun àngel escolti i ens envií a l’infern... En dir-li que el PÈL era producte de la refregada que vares fer-li al abric de visó al regalar-me’l... Potser s’ho creuen tots. I ja tenim la vida assegurada per sempre. No badis, ni ensopeguis,..Mou-te, mou-te. Desprès ja menjarem cireres...-
Amb el rosec al llavi caminà a abocar el xocolata al xantre amic...

PÈL O PEL- 3 .- 15-8-13.- ANTON