Retrat del PAU fet a llàpis pel seu iaio Anton.
El marc... L'havia comprat ELLA i qui sap si els designis l'han portat fins aquí.
potser el trenat significa els llaços d'unió que sempre va predicar sobre l'Amor i la Pau.
SOLILOQUI AMB EL MÉS ENLLÀ…
3 – 5 – 13 .- Escrit d’Anton
Fortuño
Noia on ets que no
em respons ?
Vas emprendre vol
com l’àguila
a veure nous termes
per ajocar-te,
a fer lloc per a
tots, per reunir-nos...
un dia que mai
vares precisar ...
I de TU, no en
sabem res que ens aclareixi
el camí que hem de
sirgar.
Et deixares coses
per fer... Tantes...!!!
Que et reclamen i
volen saber de TU...
Al veure que no
retornaves... Ahir...
El temps ens ho exigia...
Ho varem acomplir.
Ahir, doncs, el PAU, camisa nova,
sabates lluentes,
vestit de gran...
amb el cor ple de
teves doctrines...
es va apropar a l’ALTAR...
Tu sempre deies
que seria ta joia
veure al menut
beneit d’Amor i Pau...!
Contesta’ns si l’has
vist amb l’ALEGRIA,
per acomplir-ne,
per ELL, com el dia més gran.
Ja s’ha fet
realitat la teva dèria
ja és un home, EL TEU I NOSTRE PAU...
Contestan's, noia si pots,
si et deixen,...
...I, si no tornes , ni sabem de TU ja mai...,
ensenya’ns el camí
que a tu porta
per poder
explicar-te el acompliment
dels ANHELS que
per tots conduïes
dient les paraules
màgiques
que sempre impregnaren
ton viure:
NOI, POSSA-HI AMOR I TINDREM PAU.
Que siguis molt
feliç on ets...
però, parla, ALLÒ, ALLÒ HO HAS TROBAT...?
Ens quedes en el
record que acoltella,...
Adéu, fins demà. Anton.
3 comentaris:
Volia dir-te que el retrat a llapis del Pau, és molt bonic.
Però m'he quedat encallada en aquest vers, llegint i rellegint i intentant sentir tot el que trasnmet:
però parla, ALLÒ, ALLÒ HO HAS TROBAT?
Com m'agradaria que parlés i saber per tu i també per mi, que aquest allò (que no sé però se'm fa fàcil d'imaginar, com aquesta mancança que tenim d'infinit)es pot trobar un dia o altre més enllà, encara que tampoc precisi el dia... no ens cal.
Una abraçada immensa, Anton!!!
Si la por tots la tenim, però ens la podem treure amb valentia... El dubte de la immensitat de l'infinit...
Hi han tantes fòrmules, religioses sobre tot que ens expliquen i jo no hi veig la calu que m'obri aquesta imensitat.
Ella, una persona eminentment religiosa, Creient fervent, també en la mort del fill va tenir el dubte, com jo, com tothom quen veus que l'estima d'un ser superior que se'ns predica no ens contesta...
I, si, ens ho varem dir en serio o en broma que el primer que marxés d'alguna manera li diria, aixó que expreso en el trenet...Persona de gran fe, que m'impresionava, també tenia dubtes, que farà el que és agnostic total, o que no creu per que no li raja,... en fi... No crec que mai trobi una contesta i això és el que més em raca, per que la continuitat de la vida d'aquestes dos persones, l'Anton i la Teresa, com continua... Carme... És difícil d'exolicar. Sols soc una persona que pensa i no troba la continuitat... Anton.
Segur que el Pau ho guardarà com un tresor...El dibuix de l'avi i el marc de l'àvia. Felicitats per aquest poema tan entranyable. L'amor i la pau uneixen les persones.
Una abraçada, Anton.
Publica un comentari a l'entrada