MIREU, LA CROSSA MEVA MAI ES TRENCARÀ..
1.- 3 – 6 – 13
Amb l’experiència de
que el braç ja et cau
i vols aconseguir
guardar-lo enlaire...
Amb la soflama
dels bens que han desaparegut,
culls la crossa
que et pregunta que necessites...
Amb la safor del
respir que sempre es queixa,
inútil beneitesa
que s’escudella en teu plat...
Reposes avui de
cap i cul i converses fútils
i se’t esdevé el
concert que el net i netes volen armar.
Junt a tu et
prediquen la bonesa
de cares lluents,
eufòria de festa gran
i recules al temps
on l’aire prometia
disbauxes de vida
que la falç va aplanar.
L’últim o primer
de la colla ja resultes...
l’últim o primer
que com per llavor has quedat
i tens sort
d’aquest bufar de l’aire
que et ronda amb
carícia i a la galta besa
i fins et parla de
un futur que vas escriure fa anys...,
Que seria de tu
sense la crossa altiva
que t’aixeca al
cel i et fa continuar...?
Avui, content, de
temps passats robes alegria
encara que el cor
no para d’enyorar.
11 comentaris:
Emotiu poema!. Sobre les fotos, felicitar-te. Tens un nét i unes nétes molt macos. Per molts anys.
Gràcies, Raon, això és el que em fa viure. Anton.
Un gran apoyo con tanta juventud que te rodea, feliz día con ellos.
Un abrazo
gràcias, la savia joven reconforta... Anton.
Felicitats, Anton per aquestes netes i net tan eixerits, segur que et consideren un més de la colla, el "cap" de colla, que ells tenen com a model per anar per la vida, que ben segur els has sabut transmetre els valors, perquè siguin unes bones persones.
Petons.
Entre la mestressa i jo els hem fet grans... Les peripècies que us contaria... crec que tots els avis, fan el que poden i més... Anton.
Quin orgull més gran tenir una família tan maca.
Moltes feicitats.
No hi ha res que s'estimi més.
Que grans i que guapos esteu tots!!!
Tens uns néts preciosos i riallers...
Quatre crosses que caminen soles.
Amb bones notes que m'enorgulleix. Que els profesors et feilitin està en el que tot avi vol... Comportament i notes... La gran va per metge, no té por a la sang i vol descobrir quelcom... La segona encara no li ha picat el mosquit, tirarà alletrs...
La petita per locutora o polític o, bé el seu es el xerrar...Té als mestres embadalits per que quan hi ha lgun fandango gros ellasol·luciona el problema...Do de gents... I el menut... Ja em parla amb anglés i jo li dic que quan torni del meu viatge al més enllà ja en parlaré de tot aixó... Ara com que juga al futbol té un xut d'esquerra de terror... fins els fa gols olímpics com feia el seu pare...Naturalment que les notes li van amb excelents.Es d'aquells que no causa mai cap problema. Aqwuí teniu un repàs del meu goig. Anton.
Què guapíssims tots!!
Quin somriure tan maco té en Pau! es nota que està ben content amb l'avi :-))
I tots els nets plegats, formen un preciós ram!!
Publica un comentari a l'entrada