3.- SOBRE EL SILENCI
11.- Desesperats buscaven el SILENCI... No el
veurien mai més. S’havia cansat de callar.
12.- Es va trencar el SILENCI... Qui el repararia
? Cap metge ... I ara en un taüt viu per sempre... Ressuscitarà ?
13.- Va esternudar i així va acabar el
SILENCI...
14.- Quan un riu és que al SILENCI li han fet
pessigolles i i no pot aguantar la inactivitat?
15.- Calleu, va dir.—Volien escoltar si el
SILENCI rondava per allí.
2 comentaris:
Hi havia aquell famós verb "és quan dormo que hi veig clar..."
Jo m'apunto al silenci, hi ha èpoques que es necessita i alimenta...
Un petonàs!
Feia dies que no entrava al teu blog perquè l'antivirus no m'ho permetia, però avui sí que m'ho deixa fer. Trobo fantàstiques les tevés frases sobre el silenci, i què t'he de dir de les aquarel·les...!
Una forta abraçada!
Publica un comentari a l'entrada