dijous, 16 de maig del 2013

SOC COM UN NEN AMB EL SEU CARAMEL.... aquarel·la




34..............7 – 2 -09
SOC COM UN NEN AMB EL SEU CARAMEL.
..............
En el primer escaló de seva vida
Tenia el menut a la ma son caramel
Era la llet de la mare fet carícia
De l’avia el faldar acaronant cabell
De tot l’entorn brescam rebia
I ell joiós dessucava inconscient la mel
....................................
Pujà amb goig l’escaló d’adolescència
I tenia que pagar per ser admès
A tort i a dret bombons i peladilles
Amb la barrera: donam, jo et donaré.
.....................................................
Collí la ma de la companya verge
Que et sembla, ens casem
De goig i joia prou que en tenia
Però del donar, passava al diner.
...................................
Vingué la primera alegria de la casa
Un tros volgut de carn com fou ell
Satisfaccions per dins rondaven...
Corre, cuita, noi, busca diners.
..................................
El caramel que de menut xuclava
Que llet i falda eren sempre seus
No els trobava en lloc,si, pagant-los...
Sa il·lusió  havia volat al cel
..........................
.................................
Ja d’escalons en seva vida
Era al últim per posar-hi el peu
Era molt lluny per tornar- se a rere...
Alçà la ma i es trobà el blau del cel.
.......................
Assegut a l’últim escalo recorda...,
El seu magí retorna peu a peu
Aquella escala, no res, seva vida
Que al pujar el primer escaló perdé
Perdé el caramel que ara enyora
Que en son caminar desaparegué.
............................
Avui ha baixat a prop de la canalla
I els ha dit mentre a ma els donava.
Un petó a galta,un petó de mel...– 2 –
NO PERDEU MAI EL CARAMEL..

1 comentari:

Ramon ha dit...

Un trajecte força comú, com la pèrdua del caramel.
Et felicito, Anton.