diumenge, 5 de maig de 2013

MARE, VALS UN IMPERI.... aquarel·la



La mare divina flor
tot l'entorn perfuma.
Sempre atenta a tot clam,
escampa arreu seva espurna.
Espurna que cala foc
espurna que acarona...
Si no fos per tu...
NO HI HAURIA  LA VIDA.

I aguantes tots els neguits...
Violacions i desprecis...
Imposicions regresives,
callar i seguir al canó
en penes i alegríes.
Ser-ne l'escarras de tots,
però tu vals un imperi

M    A    R    E .....!!
            Poema escrit per Anton Fortuño Sas
           – 5 – 6 - 07
Mare...! De dins del cor em surt el crit
que alaba amb fe la llet del vostre pit
que em donareu amb total joia materna.

Mare...! És paraula dolça i sentiment
que mai s’emportaran de meva ment
per que per mi n’és comunió eterna.

Mare...! A voreta meva sempre us tinc.
Deu-me noves il·lusions que a vos vinc...
Deu-me el calostre de la nit primera.

Mare...!  Vostra alegria sempre tinc...
Quan ronda la pena em traieu del risc
de no tenir consol, vos sou sincera.

Mare...! He de expressar-vos meu amor així.
Vostre faldar ha set el meu coixí
on vostres mans han conduït ma vida.

Mare...! A vos pertany mon cos i esperit
I sempre en mi niarà el dolç neguit
De dir-vos : - Mare, Mare beneïda.


4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

ben dit Anton! les mares són un gran imperi i el teu imperi és ple de poesia i d'art! gràcies!

M. Roser ha dit...

M'has fet pensar en la caçó, la Mare:
El nen és petit
i mig adormit,
la mare se'l mira,
i al peu del bressol
no el deixa mai sol,
amorosa sospira...
Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet
que m'envia Déu...
Una abraçada.

Carme ha dit...

Un homenatge preciós a les mares, Anton i una aquarel·la que, altre cop, m'agrada molt!

Una abraçada!!!

montse ha dit...

La mare ve,
xiuxiueja paraules
que et consolen
com una cançó de bressol.