2 – 12 – 10
Si calles pensaran que escoltes...
Quants de silencis n’hi ha que parlen
interiorment.
No cal escenificar la veu,
reclamant espai i controvèrsia.
Els sons es perden
seguidament de ser expressats
quan les orelles tanquen.
3 comentaris:
Muchas veces hay que cerrar los oídos para no escuchar.
Tu acrílico me gusta
Potser escoltem poc... segons com, però segons com escoltem massa... no trobem el terme mig.
Bona nit, Anton!
Em continuen agradant molt les teves flors.
A voltes el silenci és un monòleg interior ple de matissos...Com les flors que pintes.
Una abraçada, Anton!
Publica un comentari a l'entrada