dissabte, 16 de març de 2013

de...L'INSTANT.... aquarel·la


19 - 2 - 10
23 .-Quan no se’ns dóna
el que volem,
fins... reneguem
de l’Instant.
I ell, solament,
s’hi troba en el lloc,
Notari de temps
certifica l’acte
.... i desapareix.
.................
20 – 2 – 10
24 .-  Tanco la ma
i queda pret en el puny
l’Instant.
Em diu que ja puc obrir
que ell ja no hi és,
que ja ha marxat.

I no tinc coratge
d’obrir i veure
el record que ha deixat.

2 comentaris:

Pilar ha dit...

L'instant és efímer. Ja m'agradaria tenir el poder d'atrapar-ne algun, però mai ho he aconseguit. Se m'ha esmunyit entre els dits...Potser l'instant és aigua, o boira, o la pols que deixen els rajos de sol en entrar per la finestra. Potser és el no res...Potser és temps i desapareix abans d'inventar-lo...Potser...

Carme ha dit...

Un altre ram preciós! Acompanyat del teu instant que tant m'agrada com l'expliques!!!

Sempre s'esmuny i en canvi és tot el que tenim. Quan no ens agrada reneguem d'ell i ens quedem orfes i desolats. Millor viure'l tal com és. I el final em commou de veritat... a vegades no tenim coratge, però altres moment sí!