divendres, 8 de febrer del 2013

RÒNEGA FINESTRA.... boli ràpit





De llibrets amb el nom de TRENETS i amb plan PRIVAT en porto ja editats en paper tres.
Del volum quart que ara reviso i dedicat als meus sogres he copiat aquest sobre una finestra.
Tot en la vida té connotacions que ens poden fer pensar.
Avui la societat està en un moment clau, la finestra vella i descuidada és aprofitada per ...
Us ho deixo a la vostra consideració sembla que estem bojos i sols el refull del pensament no té en altra cosa que distreure's. Ens han tirat la pedra al mig de la bassa i ara els cercles concèntrics toquen a tots fins que arribi el moment que és calmi... Què hi tenim que fer nosaltres si l'embit ens arrassa ? Anton.

13.- Arcaica, rònega finestra,
ull d’una paret antiga.
T’emmarcaren qui sap quan
com si fossis magatzem de llum,
primigènia de protecció
per aguaitar al crit
de campanes i veu,
per deixar entrar l’aire
i oxigenar el ventre del casal.
Dos porticons resaven
- entre les llates construïdes -,
un amb vidre, empara de fred i pluja,
l’altre desclucat al pregó i veu veïna.
Ara restes oberta
fuetejant-te els glops de vent
fins esbocinar-te
vidre i paciència de frontisses
i un dia t’asseuràs a terra
reflexionant sobre ta vida
morta damunt trespol de guix i canya.
Quanta misèria viscuda!
Per què la pobresa i les puces
no les matava el gra de mata?
Inútil temps viscut.
Ara et pintarien de color
fent joc amb la façana
com brodat aixovar de núvia.
Series balconada o vidriera
amb tofa de cortinatges
guardant cambra d’adolescent
del mirar de sàtirs.
Ha circulat ton rellotge...
Ja no hi ets a temps.
Però, admiro quan has fet.
Has sigut finestra de la misèria
que dava entrada a cicle més obert.
Quedes com reliquiari
en frontal de santuari...

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Molt bé Anton! Tindràs tots els teus escrits recollits i endreçats!

Jo no tinc ganes de fer-ho amb els meus... no em fa res que es perdi tot per la xarxa... potser algun dia canviaré d'opinió, no ho sé.

rebaixes ha dit...

Creu-me que dona feina i no és que ho tinguide consevol manera, que ja ho tinc classificat, falta unir-ho amb criteris i trobar solucions. Es molt de treball, moltes hores que ara també em serveix d'estímul.És com quan desprès d'un dinar despares taula i ho poses a conciència tot al seu lloc. No en tenia cap ganes, però igual com els deixo pintures per penjar on vulguin,tindran un recull que sé que no es llegirà, tothom anem massa de pressa però si hi haurà la proclama de poder buscar i trobar facilment. Tot estarà identificat i m'ajuda a superar i recordar temps passats... Quan siguis com jo potser et vencerà l'honrilla de dir -los als teus... Això és el que feia... // Intento viure per que no sé fins quan he d'estar aquí i la barca ha de moure's i també ensenyar als meus que el treball té recompensa. Escriure una pàgina al dia és tenir un bon llibre al cap de l'any... Ara puc fer-ho deixant-me coses com relacionar-me més amb tots vosaltres, però crec que es el meu moment i en aquest puc fer això. Gràcies pel teu alè encoratjador de sempre. Anton.

Mari-Pi-R ha dit...

Antes que nada decirte que el mensaje del virus a desaparecido.

Todo da trabajo pero lo hecho queda, y tenerlo encuadernado, ordenado en la red o donde sea allí está y no se pierde el esfuerzo que uno ha ido haciendo.
Feliz semana