dimarts, 8 de gener del 2013

VOLANT EL PARAIGUA PENSA.... boli ràpit


Quan l'arencaren de las ma
es va sentir alliberat
i emprengué l'aventura...
On aterraria ?
Tindria sempre en el record
la virtud de l'altura...
Contemplar
la petitesa...
Fins els humans que l'havien retingut a ma
caminarien davall seu com formiguetes...
I ell sols era un paraigua.
Ara comprendia el poder dels vents... !!!
Religiosos, politics, socials...
Huracans del seu regne.

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

L'aventura d'un paraigua alliberat i a mercè del vent pot se r molt interessant i donar peu a moltes interpretacions, una metàfora múltiple!