dimarts, 4 de desembre del 2012

ROSELLA...LLENGUA... aquarel·la


Immarcesible ROSELLA
et volen segar d'arrel,
tallar-te l'entronc
per que no prosperi
teva LLENGUA.
Esperem el teu crit de guerra,
ja que no et deixen assolir l'esclat
els que  ho haurien de voler tot verd
i en pròspera  PAU.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Jo també espero el crit de guerra, pacífic, però potent, de la llengua...

Pilar ha dit...

Entre tots podrem. Com tu dius, la rosella no es marceix.
Em meravella la teva metàfora.

Galionar ha dit...

Anirem tots a la una, Anton. Ens n'hem de sortir.
Una forta abraçada.