dilluns, 3 de desembre de 2012

...I LES CAMES.... boli ràpit


Em deixaren a la defensa
de l'impossible
i he de fer el possible
amb mes forces el miracle.
Lsa musica segueix acompasada,
vent que il·lustra els instants, 
sense caure en el no res
i desperta el seguici d'inquietuds
que volen atansar-me l'impossible.
Què poden els meus cabells blancs
amparats en les rafugades sofertes
desfer camins creguts d'ajuda
i que els somnis esventaren...
Ara el pensament s'indisposa,
les cames ja no el segueixen.

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Les cames mai han estat capaces de seguir el pensament. No obstant això, el pensament sí que pot seguir les cames i d'aquesta manera les ablana el camí.

rebaixes ha dit...

I què faria el pensament si les cames... Cosa crua. La meva mare quan ja no podia anar a on volia, desplaçar-se, deia que caminava amb les cames del cap i son aquestes a les que jo em refereixo en part.anton.