dimecres, 25 de juliol del 2012

LLUM I FUM... aquarel·la


Gaudiem de la claror, de la llum.
ara, per deixadesa ha sobrevingut 
el maleit foc, el sendrós fum.
El cel nitit, blau...,
pàgina llustrosa,
és feta escarabat negrós
que tot ho vola.
Qui tornarà gerdor de verd
el terral , ara, nu... amb flam
de passió de baixesa...

Bandera vermell i groc
d'apassionat or i foc
teníem...
Nostre terral
difamat...
Veig el foc
en nostre lloc
i no puc combatre'l.


5 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Quanta impotència davant el foc! quina tristor els arbres, les ovelles, tanta pèrdua, les vides cremades...

Carme Rosanas ha dit...

Ens estan deixant la sensació que no podem combatre res... ni el foc, ni les difamacions, ni totes les maltempsades que ens cauen a sobre.

Magnífica aquarel·la de foc i fum, Anton!

rebaixes ha dit...

Clar, vaig posant píndoles que deiem de menuts... I és que tot el que no és massa bo se'ns ajunta. i els pensaments d'optimisme no els reforça res. Si un pogués viure dins una bombolla sense assabentar-se de res , tenin tot el necessari i més, podria estar tranquil... Naturalment que la edat comporta més patiments per que les forces físiques si no les mentals i tot es queden enrere... I sé que a la meva edat sols puc esperar, aguardar, i... tranquilitzar-me? Aleshores em consideraria un imbècil... No intento preocupar a ningú... avui dia no n'hi han de cecs ... ara, també podem mirar el que mireu i deixar la imaginació i raciocini que es quedin quiets a casa.Potser si que valdria la pena que ja em deixés de preocupar-me de res i sols passar el temps. Anton.

Mari-Pi-R ha dit...

La naturaleza hace sobrevivir lo muerto, todo va a creer de nuevo.
El cielo te ha quedado muy bonito del dibujo.
Esperemos que no se quemen mas bosques por el momento.
Un abrazo

Ramon ha dit...

M'agrada molt la quarel-la. A pesar de la gran desgràcia d'aquests focs destructors, vull quedar-me amb el missatge d'optimisme de l'última comentarista...