dimarts, 24 de juliol de 2012


I fins tes llegendes es cremen ?

6 comentaris:

Marta ha dit...

Antoni, m'he posat a plorar en veure el teu dibuix.
Saps, el matí que es va declarar l'incendi, jo vaig pujar cap allà, tota feliç, per muntar una de les meves expos a Maçanet de Cabrenys, i en tornar cap a casa el món es va capgirar.
Tinc tanta pena!!!
Una abraçada ben gran
Marta

Mari-Pi-R ha dit...

Hoy lo he visto en la prensa.
Tu dibujo muy chulo y bueno.

Marta ha dit...

Fantàstica aquarel·la Anton!
Una abraçada

rebaixes ha dit...

Desastres humans, Marta. Ni tegnologia ni caps grossos poden aturar aquestes tragèdies.
Jo com agricultor, en meus anys joves, he cremat i mai he causat dessatres, i aixì molts com jo ho haqn fet.
Qui no té amor a la natura no pensa, si no ja provoca actes de tal envergadura. Em fa pena... Se'ns educa per a ser un JO que ho domina tot, i es palpable que no és aixì.
El foc que pot convertir-se en calor, acaronament... l'hem embogit i aquí tenim una de les parts del FOC que ens envolta. Creem una societat que no respecta... res. Anton.

Pilar ha dit...

No, Anton. Les llegendes no es cremen, perquè formen part del nostre sentiment i de la nostra veu.

zel ha dit...

Ets un crak! I un pou de sentiment!