divendres, 13 de juliol del 2012

ELS VOSTRES REFLEXES... fotos pròpies



En un recó d'un bancal de presseguers, cobrint l'espona naixia aquest coixí on les roses hi feien tossa. Uns dies abans havien estat en seu esplendor. El sol cruel del migdia les havia maltractat i aquells pètals ja endarreien ales en una cadència de vida que sap que arriba el moment ja de desaparèixer. Però encara em parlaven... I solicit les vaig encapsar en fotos i després, un lleu escrit com a record del moment. >Tot arriba i tot passa. Fins el silenci i el perfum i la paraula...Potser som com roses que també perim... Però hem donat silenci, perfum, paraula. Anton.
12 – 5 – 11
Els vostres reflexes vivents, atònit, m’ofusquen...
Vareu néixer roses de llum il·luminada
i com parterre vos subjecta segura botxa blanca
i pallerols us lliguen el perfum que se us escapa.
Us heu presentat a bocana de port alegres
fuetejant el sol, pinzellant la paraula
per que el verd alegri galtes,humor de verges,
que coreografia exalten, reines del lloc ufanes.
Vindrà la ma o la tisora a segar-vos l’ànima
i les punxes de defensa encongiran l’arma,
No voleu que sang brolli damunt vostre esperit, ara,
tenyint vostre color groc, sedós, de brull escarlata
Un gerro acollirà la bellesa de llum i paraula
i uns llavis vindran a besar-ne el perfum que li manca.
Generoses sou. Pètals,llavis complaents. Confiades
cedireu vostra nissaga eterna, senzilla, estimada.


11 comentaris:

Pilar ha dit...

La bellesa és efímera, com la vida. Queda presa en instants que ens permeten tornar-hi, una vegada i una altra, a contemplar-la.

Carles Casanovas ha dit...

Avui el meu net estaba fent un treball d'estiu, per la escola. Avi..com es diu l'orgue reproductiu de les plantes?....
-La flor, estimat, la flor!

rebaixes ha dit...

Pilar.- La bellesa és efímera, però em de buscar-la i conservar-la de totes totes. De v egades penso que el silenci, la quietud m'apropen al estat de contemplació que em fa veure la bellesa com un felicitat que sens dona per mitjans que no ens son propis... Hi han belleses que tenim que descobrir-les, veritat? Anton.

rebaixes ha dit...

Carle, Ui, els nets...!!! Donen vida, ens espavilen i ens porten el plat de la benaurança... Que seria jo ara, sense ells ? Son les flors de la nostra vida que donaran la llavor per que nostre sentir continui en aquest mon que no tenim descobert del tot i que sempre ens posa paranys... Beneits siguin els nostres nets. Anton.

Carme Rosanas ha dit...

Anton, no saps com m'agradaria saber arribar a aquest estat de contemplació. Jo sempre he estat una mica contemplativa, però ara em sembla haver perdut aquesta capacitat. La bellesa sense abastar-la la felicitat sense pensar-la.

I m'apunto a les vostres converses sobre néts! Quina colla d'avis estem fets, que ens cau la baba! Són un miracle i una joia els nens!

rebaixes ha dit...

Carme.- La naturalesa humana ens porta tantes vertents fins en una mateixa cosa que arribar a un lloc els camins son diversos... Crec que la predisposició nostra ens desvetlla i fa patetns els moments ue té la bellesa, la felicitat i tasntes coses més que som capaços d'assolir.No sempre arribem al mateix lloc o a la consecució... crec que som molt complexes i si volem imposar regles per aconseguir quantes vegades fallen... Cada intant porta una guspira que pot encendre el nostre sentir i si a més ho volem sentir, ens hi aboquem es que caminem pel sendrer... La voluntat quantes vegades és la que ens aplana les dificultats... Per que si ja no volem sentir, que ens treu del pou ?-- A seguir a pesar de les dificultats, sort en tenim que la ment deu ser sensata i ens clama: Segueix per aquí que és el bon camí.Tot és efímer si nosaltres no hi donem continuitat i contingut.// Avui el ruc brama amb les seves raons i raonaments. Anton.

Mari-Pi-R ha dit...

Si te cuento, cada años nos empeñábamos en plantar rosales delante de la casa, ya los comprábamos salvajes pero los pobre ni con ello sobrevivían, somos poco dotados para las plantas.
Así que sigo contemplando los rosales de los vecinos y sentir el olor imaginario.
Un abrazo con una rosa

Assumpta ha dit...

Què bé que s'hi deu estar passejant per aquí... sentint l'aroma...

Hehehe m'heu fet gràcia amb el tema dels néts ;-))

rebaixes ha dit...

MARI-PI-R.- habràs de hacer algun curso de plantaciones de jardin, por que tener flores és un gozo. Anton.-

rebaixes ha dit...

Assumpta., Es un goig trobar un lloc aixì mig deixat de compte i on les flors semblen la ressurecció de la natura. En quan a la canalla... Han arribat totes amb notes altes del institut i això ens acaba de posar cofois. No tot ha de ser penes.grràcies per que t'alegris amb nosaltres.Anton,

M. Roser ha dit...

Les roses, quan esclaten ens enlluernen amb la llum dels seus colors...Però la bellesa és efímera i els seus pètals es van decandint...
Els hem d'agrair que pel camí, ens hagin deixat el seu aroma.
Anton , la Carme em va enviar els teus dibuixos ja fa uns dies i els he posat al bloc. Moltes gràcies.