divendres, 13 d’abril de 2012

ROSA...aquarel·la



13 -4 – 12
Perduda en el mar del desafecte
sura en l’aigua que bull tremolosa
feta disbauxa de pètals apassionats...
S’havia promès un viure diàfan
i se li estiuaren les fulles de la vida
i, ara, es clourà en un esdevenir incrèdul
sumant instants recordant hores alegres.
Es marcirà lentament a pesar de les tristeses
i envermellirà petons a l’aire sublim
com cartes escrites a qui estimava...
Com tot en la vida el punt àlgid arriba
i son destí, paraigua al vent, es desbranilla.

5 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Un bonito poema que has compuesto hoy, me han gustado todas la frases.
Que tu día sea bueno y la luz entre en tu hogar

Carme ha dit...

A vegades fa vertigen la teva poesia, Anton. Va tan de dret a la immensitat de la vida... que em fas sentir tota la fragilitat del paraigua al vent.

Una abraçada, Anton!

rebaixes ha dit...

MARI- PI-R.- Las rosas viven en nustro mar de sueños, su perfume, su sedosidad nos acarician a veces, otras se deshojan, se marchitan y se van... i nosotros corriendo detras i ya no las alcanzamos... Ai, los mistérios de la flores...
...........
CARME.-Crec sencillament que la vida ho és de fràgil per més que de vegades ens sentim tant forts com roques, i es que quan els sentiments arriben i calen la durisia som com bolados que es desfan a la boca i si tenen gust alegre... rai.A tu que t'agraden els instants, n'hi han que els veus venir i quan arriben son terrorífics... i la roca es torna pètals que volen i ni els núvols els poden recompondre.
Celebraria que tot et vagi be, Carme. Una abraçada. estic be de salut, però molt enfeinat per raons obvies, no estic massa per aquí encara que em fa falta, però les obligacions acoltellen.Ja vindrà temps millor, hem de viure l'esperança que no és negativa. Anton.

Pilar ha dit...

És preciosa la rosa i la metàfora de la vida amb què la dibuixes.sc

M. Roser ha dit...

La rosa es marcirà, però ha gaudit durant un temps surant sobre el mar de la vida i l'ha feta agradable als qui han gaudit de la seva bellesa...
Preciosa aquarel·la.
Una abraçada Anton.