dilluns, 16 d’abril del 2012

LA BARCA DE AMOR.... boli ràpit



15 - 4 - 12 
Indefens davant el jo poètic 
m'aplano en l'evident crucigrama  
He d'entrar les lletres precises.
 que donin forma al sentir estricte
 Esgarranxo la lectura, missal d'hores
 i m'agenollo inconfes poc destre per mentir.
 Callo. Sublim el pensament es barreja
 i vol sortir anònim del laberint
 i el sol crit el delata, nu es mostra
 varejant la barca en el canyar,
 clavant a l'aigua l'intern desig 
de desentranyar el misteri que viu.
 Què és l'Amor?... Un passeig on un s'hi deixa
 instant a instant quan posseeix... 
Aire que vola i no torna. 
Però queda la mel... L'agrò espirituosa 
aclapara el pit i la gola s'estremeix 
i tremola la paraula que no s'ha dit
 per que l'hora és lluny de nosaltres. 
.............. Comentari trenet a AENCESADELLUM

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Aire que vola i no torna. Però queda la mel...De vegades és així l'amor...Té tantes formes...
Gràcies, Anton!

Elfreelang ha dit...

Preciós poema i preciosa barca sort que no és boli lent fas veritables meravelles Anton!