He tornat a entrar en el blog de la Pilar AENCESADELLUMi no he resistit continuar la visió de la foto d'una altra manera a la ja editada.
27 - 3 - 12
Caminava com perdulari
com si res li importés...
La musica de jaz, la seva banda
ja havia plegat...
Moria un dia
en que el diner no corria
i els estralls a ses economíes
assecava les butxaques
.
Tots els records viscuts
s'anorreaven
davant l'evidència...
Sense sal
la seva vida
s'esporuguia, cap batec
retornava als seus assolits somnis...
Avui.callat,
assistia al espectacle
impensat
d'una banda que es refeia,...
Altres havien trobat la fòrmula
i ell amb enyor contemplava
el desfici produint-se dalt l'escenari.
El cigar encés era propici
per incrustar en ell el seu oblit
La sort no era dona del seu premi
i la disort ofegava tot agraiment
Ni la musica que portava en els dits
aixorrubillava els pensaments
immersos sempre en la seva núvia...
Penjada al coll, amb mots a la boca
amb el bes sempre al clatell
no sabia desfer-se'n. Neguitós
fumava...
Volutes que desfeien
el seu sentir quiet,
com si elles
anessin a fer petons
d'estima
a la SOLETAT amb qui maritava
No sabia si beneir el dia
que la va trobar i s'hi abraçà
.
Res apartava el pèdum de la seva ma.
............ Anton.
3 comentaris:
Molt bo, també aquest segon, Anton, continuant el mateix tema de la Pilar.
Una abraçada
M'ecanta! I a més, a més, m'ha dibuixat un gran somriure còmplice!
Insuperable! m'ha agradat moolt!
Publica un comentari a l'entrada