29 – 3 – 12
Atresores instants, moments
per desprès en futur temps
reviure el que t’ha donat
aquell precedent estadi.
El cap set omple immens
d’instants que set belluguen
dins buscant sortida
i et fan atraçar el viure
com si fos un nou viure real...
Perds el temps ?
I passes el temps retornant
i retornant del retorn
com si et complagués més viure
el passat que el proper futur.
Així no vius teu instant històric present,
el canvies per quan de bo et dava
un moment ,ara il·lusori, que es va perdre ja
com ara l’instant que tens a ma desaparegui.
Camina i no pensis exhaustivament enrere,
joia o pena sempre hi son
per més que instiguis el fuet
assurriagant volent triar.
4 comentaris:
Quina preciositat d'aquarel·la, ANTON!! Com m'agrada aquest verd dels arbres i aquesta sensació d'immensitat!
Tu acuarela de hoy es todo un resplendor, me gusta mucho todo el colorido.
El instante del momento que sea un placer de vivencias.
Un abrazo
Uns colors que ens acosten el capvespre...
I potser si que retornem i retornem... a vegades en tinc ben bé la sensació!
És bonic guardar els bons moments que hem viscut i després poder-los recordar...Bonica l'aquarel·la, dóna sensació d'immensitat.
Publica un comentari a l'entrada