9 – 3 – 12
Davant el
DESASTRE.
la paraula
calmada
pot remetre’n
suaument
a l’instant
anterior.
Res recula en el
temps,
ens diu la
natura.
Som nosaltres que
ens entornem,
dins nostre,
amb la situació
del record actiu,
vivent.
2 comentaris:
La paraula sempre...
Jo crec que no seria res, sense la paraula...
Ens en tornem dintre nostre, pausadament amb l'ajuda dels mots calmats.
Una abraçada, Anton!
Anims,Carme, ara et falta a tu...
Si, tenim la paraula per comunicar-nos i esvair moments difícils.Es el gran poder nostre. La parla, l'escrit el comunicar-se en els moments de dificultats encara més la hem d'apreciar. Anton.
Publica un comentari a l'entrada