dijous, 8 de març de 2012

RECORDANT UN DIA VUIT... aquarel·la de l'Anton


Sorties dels nostres cors
i escrivint-ne poques fulles.
Quasi ni et coneixiem
sempre ens sorprenies
i vares voler el record
deixan-lo com l'única petja.
Derivares el teu viure
en l'altra fulla preciosa.
Ella ens explicà dilecte
el que TU mai no ens diries
Fa poc que et va seguir,,
quê et tenia que explicar ?

Sols torneu en la memòria
esgarrapant amb deliri,
no us calma vostra mare
que arrencareu de la vida.?
Tres ciris fent llum tenim
com estels que aclareixen
un camí que no voliem...
Per què heu fugit de la ma
que us estava dant carìcia ?
........

1 comentari:

Mari-Pi-R ha dit...

Un bonito poema lleno de un gran amor.
Un abrazo y que todo vaya bien.