1 – 2 – 12
Per que no pots acaronar el cabell
et rebel·les, oh, ma, imposant parada ?
Lluny el temps que dilecta collies
el braçat de mots i escampaves gra
en la sembra del terreny perfumat.
No supleixes la carícia que t’ajudava
a ser portant de joia en el frec de pell.
Carícia fonda, intensa que et gloriava.
Afinaves les gemes. Suavitat extenuant,
fincaves en la cabellera el teu rosari
ple de paraules adjectivades en el somriure
.......................
.......................
2 comentaris:
T'han deixat aparcat sense comentar-te, això de que la ma barri el pas...no es massa usual quan els desitjos de troballa de contacte no trobi l'escusa per acaronar. Anton.
Ui Antòn d'aparcat res, de vegades cal barrar el pas...
I aquests cadells demanen carícies i moxaines..
Una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada