1- 2 – 12
Necessitava la ma esquerra
Per sostenir el seu desig floral.
Posaria el gest a la dreta.
Ploma i paper jaurien espera.
I contaria SIS i NOS sense collir
Els càlids, tendres, impol·luts pètals
Buscant un diccionari de mots
Per alabar la impensada troballa.
Lliuraria la ma sa indulgència
Sense abandó del polit desig
D’un resultat pensat i somniat.
5 comentaris:
I el desig floral volaria, entre volves blanques i rajos de sol, el dia de la llum, la Candelera.
A vegades sembla que ens faltin mans... :) Un resultat pensat i somiat... m'agrada molt segur que serà un bon resultat.
Què bonic!
Em sembla que això de m'estima, no m'estima, ho hem fet tots i totes en algun moment i segurament hem fet trampes i tot...
Cal que la mà subjecti bé les flors,
no se les endugués el vent...
Bona nit
Con tu mano izquierda y tu ramillete de margaritas me encuentro después de unos día ausente del país.
De vuelta por tu espacio de nuevo.
Un abrazo y esperando que todo vaya bien para ti.
Publica un comentari a l'entrada