2 – 2- 12
A les galtes el somriure
sortint-ne
de l’instant del fred.
Fred que el vent porta.
Fred que no es vol intern.
I,... el somriure
treu l’esperit al carrer
i ens clama i exclama :
-Per què vols el fred ?
........
CABACÉS ÉS UN BELL POBLE
-Per què vols el fred ?
........
CABACÉS ÉS UN BELL POBLE
Jo vaig perdre el llibret o es va distreure entre el paperam i no el trobava. Un dia a una persona amiga Pilar.S.oriunda de Cabacés i que resideix molt prop de casa li vaig consultar i seguidament em va facil·litar el programa, avui poso aquí l'escrit. Estic fent un Power Point amb fotos recollides d'altres persones i de meves amb mateial escrit en temps en que la Roser Ll.- fa més d'un any que ens va deixar- m'esperonava per que redactés coses referents al seu lloc de naixença.Anton- 3-2-12.
5 comentaris:
Aquest somriure calorós ens abriga del fred.
Salut!
Que bien que pudiste hallar de nuevo el cartel publicitario, recapitular los escritos recuerdos o lo que sea es muy bueno para revivir buenos momentos.
Un abrazo
Segur que faràs un recull molt bonic, Anton!
Una bellesa el rubor del somriure i el que estàs treballant.
M'agradarà veure el resultat.
Si que és un bell poble i amb la neu i els llums de la nit, preciós...No deuen poder fer gaires actes de la Festa Major, al carrer amb aquests freds...
Segur que les galtes queden ben vermelles i el somriure una mica gelat...molt bonica l'aquarel·la.
Bona nit,
Publica un comentari a l'entrada