5 – 1 – 12
Avui, les il·lusions de tots volaven
com ocells dilecte, estimats.
Ho has vist NOIA la innocència
que portava a cara i cor teu PAU?
I, els altres, en TU ens culivavem
Preguntant-te ,ON ETS ?
Per què has marxat ?
I hem vist el teu lloc buit
ple del nostre immens neguit...
Aleshores, el teu esperit
ens dava com sempre AMOR I PAU.
Era el teu lema compartit
que com ocells volarà sempre
caminant al nostre pas.
5 comentaris:
No ha marxat amic Antón,
només ha aixecat ses ales
i volateja pel teu costat.
Escolta el seu piular
i reb amb el vent
les seves carícies.
Avui és un dia per enyorar i per recordar més que mai. La innocència que tos voldríem tenir, avui la tenim als ulls de tots els nens.
La inocencia en lo que creemos te lleve a sentir el vuelo de los pájaros y su presencia.
Me gusta el paisaje que has hecho
Un abrazo
Antòn, avui és la nit de les il·lusions infantils que s'ho miren tot amb ulls esbatanats...però també és la il·lusió dels grans , que a través de la mirada innocent de la quitxalla, recorden a les persones amb qui les han compartides d'altres anys...
Una volada d'ocells els farà arribar el nostre record.
Una abraçada,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada