Dins del soroll aniua el meu silenci.
per que m'emmiralla el ulls?
No puc destruir els esculls
que pugen pel carrer de la vida.
La prestatgeria plena de llibres
oberts a tant de crit i sondroll
volen captar l'atenció marcida...
I jo callo i miro en l'aigua tèrbola
el neguit que vol embolcallar-me.
Opto pel silenci per comprendre
com tot, tot vol anorrear-me
i fer-me seu amb seus criteris...
Aixì, com puc trobar el meu mirall
que sempre em va regalar joia ?
Sortiré d'aquesta biblioteca
on no hi ha llibres per mi
i buscaré aquell recó dilecte
on hi trobo amoroses persones.
.................. Anton.
.....Ho ha dit la Pilar .......
..Dins del soroll,