...................
De menut, em deien els germans l'Anton dels gats i és que a casa, una casalici molt gran i les rates i ratolins pròpies del medi habitaben en bona hixsenda, en teniem quatre o cinc que rondaven per tot el quartel que en deia la mare. Sempre els tenia amb mi i ells com que els tractava segons el que necessitaven a seu bon desig em tenien afecte especial. Era el seu cuidant. I com que els deixava manar, que és el que volen, doncs, l'amistad no es perdeia ans es reforçava a les hores de soltar les molles de pa o espines de peix i veure que tots tinguessin el seu degut. Ara les netes també en tenen i no em rebutgen sino que alcen la cua i em saluden, qui sap si han llegit en algun llibre de la seva escola que jo estava perdudament enamorat d'uns ancestres seus ...He que està content aquest mixurri ? Entre roselles i margarides va repasant la seva pell i roncant content per que n'hi fan cas amb el seu voleig aquestes menudes expreions exquisides de la natura. Anton.
Remenant per escrits aparcats he trobat aquestes ratlles.
...................
17.-
Tallat el cabell, la sarristera.
Tallat les
ungles, no podràs gratar.
Tallat les mans,
no colliràs la rosa vera.
Tallat els peus,
no caminaràs.
Però no et tallis
la imaginació, la fantasia,
No et tallis les
quimeres, les il·lusions,
Ni els sentiments
que el cor aviva,
Ni el volar per
l’aire com els moixons.
Tallat les
passions que volen perdre’t .
Tallat les
enveges, soca i arrel.
Tallat les
vanitats que sols t’exalten
I s’enderroquen falses quan quasi les tens.
Però no tallis
l’abraçada sincera,
La carícia i petó
de bon germà,
El pensament
sensat, la pau primera,
Les ganes
immenses de al pròxim estimar.
..................
..................
5 comentaris:
Exquisit,Antón,el text , el dibuix a tinta ràpida, la passió i cura pels animals, com ho contes, com ens ho transmets... preciós de veritat!! Ets gran, molt gran!!
Antón , estimar els animalons diu molt a favor de la persona que ho fa...
Preciós el dibuix d'aquest mixet enmig de les roselles, sembla una imatge estiuenca, que ens dóna caliu
aquests dies tan freds...
Una abraçada,
M. Roser
Un dibuix que transmet alegria... Anton!
una abraçada...
Arrecerat en el camp de margarides i roselles, el seu miol aviva el teu record.
Sí que se'l veu ben content al gatet!! :-))
Publica un comentari a l'entrada