dijous, 8 de desembre del 2011

HOMENATGE PÒSTUM A LA TERESA



HOMENATGE PÒSTUM A LA TERESA.

Senzill. Emotiu. Com ella era.
Penetrant veu. Callada i sincera.
Sempre al tall. El treball en fou lema.
Donant la ma a tothom. Forta com pedra.
Riu que reconforta canyar i ribera.
Airet suau. Ventijol. SI convé, tempesta.
Crossa d’ajut. Ma que acarona dilecta.
Que dóna fins l’alè a qui li falta i seva empenta
conduint al bé, ni el muntanyot la fa enrere.

I que més dir d’un ser..., caminant persona
que lluità aquí amb condició de DONA...!!!!  
Ella era, va ser, serà per sempre LA TERESA.
.......................
A tots els que em seguiu, amics...!!!
 La persona que durant 63 anys –( núvia, esposa, mare dels fills,...nets...,) el dia 6 va emprendre el camí del seu INFINIT.
S’HA TRENCAT EL LLAÇ FÍSIC, PERÒ N’HA NASCUT UN ALTRE ESPIRITUAL QUE SEMPRE HI SERÀ


GRÀCIES A TOTS.


.........
Front i galtes se m'arruguen
plenes de profunds solcs,
son els records de la vida
amb la lluita cos a cos.
Unit a ELLA i ma a ma els dos
buscúvem ser-ne útils
a la Pau i a l'Amor.

Ara ELLA ja revola
i rega l'immensitat del solç.
............ Anton.
9 de desembre de 2011 8:29
..............


................................


POEMES ANTICS ( anys 50-60)
1.-HASTA EN SOMNIS.
Com en somni fantàstic mentre dormo,
Plena de vida, vens al costat meu
I em vas resant el rosari de tes penes
I veig el que m’estimes per ta veu.

Jo també et canto la tristesa meva,
Et dic les hores en que penso en tu
I com poema vivent dintre el somni
Per el camí de la il·lusió et duc.

Anem caminant per l’albereda
On els rosers son arbres de passió
I les rames son paraules de joia
Que omplen de nova esperança el meu cor.

Així passa la nit que trobo curta...
I quan desperto, tu t’has allunyat.
Mes, encara queda en mi la carícia
Que la teva boca m’ha dedicat.

Oh, sí, estimada meva benvolguda,
Pensa que lluny t’espera qui bé et vol
I com la nit té per aimada la lluna,
En la soledat tu ets el meu Sol !
-----------------------------


25 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ploro amb tu, Anton!
I no sé pas què podria dir-te... però ni que sigui amb el silenci, voldria acompanyar-te uns moments.

Carles Casanovas ha dit...

Tots som tu Anton!
Més que mai, més que sempre,
som amb tu.

rebaixes ha dit...

Estava per dir-t'ho per e-mail. Ara ja he fet tard.No volia que percibissis encara l'angoixa d'aquests instans.Anton.

Pilar ha dit...

T'abraço Anton i t'acompanyo.

marta ha dit...

Anton he conegut la noticia des d'un comentari al bloc de la Montse (Galionart) i encara que no ens coneixem,tots els que compartim aquest espais de sentiments i lletres ens uneix un fil invisible d' afecta.

Una abraçada sincera i molta força

Elfreelang ha dit...

Només sé enviar-te una abraçada des del silenci i el respecte i l'empatia...plorem amb tu

Galionar ha dit...

Anton, he quedat trasbalsada amb la notícia. Sobren les paraules; ajunto també les meves llàgrimes amb les teves i t'agafo ben fort les mans. Sí, saps que tot i la distància, ens tens a tots al teu costat.
Una abraçada, amic.

novesflors ha dit...

Ho sent, Anton. Rep el meu condol i una abraçada.

fanal blau ha dit...

Anton, m'agradaria que t'arribés el petó i l'abraçada que t'envio.
Rep, també, el més sincer condol.
La Teresa va ser una dona afortunada tenint-te tan aprop!

Filadora ha dit...

Em sap molt greu Anton.
Una abraçada.

Mortadel·la ha dit...

T'abraço Antòn. Molt.
Segur que la seguiràs tenint al costat.
Tal com ets, segur que la vas fer molt feliç, com ella a tu.
T'acompanyo en aquests dies tan tristos.
Encendré una espelmeta per ella amb el teu permís...

Anna

M. Roser ha dit...

Antón , un amor com el vostre no mor mai, és queda sempre dins del cor ben arrecerat, perquè duri per sempre.
Comprenc el teu dolor després de tota una vida junts. Però malgrat tot, pensa en tot el temps i totes les coses agradables que vau viure i que ara viureu a través dels fills i dels nets.
T'acompanyo en la teva pena i t'envio una forta abraçada,
M. Roser

Mari-Pi-R ha dit...

Algo sentía en que no iba en ti, por tu ausencia, me hubiese gustado equivocarme en ello.
Siento mucho y la tendré presente en mis oraciones, ya ves hoy la Purisima seguro que ya está a su lado.
Tus palabras me han gustado mucho llenas de amor que le has llevado durante 63 años, pocos pueden decir lo mismo.
Un abrazo fuerte y pienso en ti.

Pere ha dit...

Ho sento molt, els meus pensaments són amb vosaltres ... una abraçada.

Bona nit Anton.

Tatuagem ha dit...

Grande abrazo!

Anònim ha dit...

GRÀCIES A TOTS.
.........
Front i galtes se m'arruguen
plenes de profunds solcs,
son els records de la vida
amb la lluita cos a cos.
Unit a ELLA i ma ama els dos
buscúvem ser-ne útils
a la Pau i a l'Amor.

Ara ELLA ja revola
i rega l'immensitat del solç.
............ Anton.

Joana ha dit...

El silenci i una música de fons que toquen els àngels.
T'acompanyo en aquests moments Anton.Una abraçada

Estranger ha dit...

Si hi ha alguna paraula bona de consol, espero l´hagi trobat vostè. Els seus poemes ho són moltes vegades.

L´acompanyo en el sentiment.

Josep Vilasís ha dit...

Avui després de molts mesos, he entrat en el teu bloc, trobant aquesta mala notícia, només em queda per dir.....
"La Mort"
La meva flor estimada,
filla de la naturalesa, la mort
la va besar a davant meu.
La flor, que en el camí de la vida
em va fer companyia, en un moment
de repòs
tu te la vas endur.
Abatut davant la vida, ella
ha dit totes les lletres
del meu nom.

fra miquel ha dit...

Et segueixo més en els comentaris que fas a altres blogs (sobretot el de la Carme) que no pas en el teu. Però també voldria afegir la meva abraçada a les dels que ja te l'han enviat.
T'acompanyo en el sentiment, Anton

Joan Guasch ha dit...

Veins com som d'aquest espai eteri de les paraules, reb una abraçada de comfort.

Mireia ha dit...

Feia molts dies que no passav per aquí i em trobo aquesta mala noticia a la barra lateral del meu blog.

Molts ànims i una forta abraçada

Anònim ha dit...

NI L'INFINIT POT AMB L'AMOR.....TOTE LA MEVA SOLIDARITAT.
JUGANT AMB BARCELONA

Albanta ha dit...

Una abraçada molt sentida, i recorda: No plores pel que has perdut, alegrat del temps que ho has viscut.

rebaixes ha dit...

A ANÓNIM.- PER QUÈ NO ET DEMOSTRES SIGUI D'UNA MANERA QUE PUGUI VEURE LA TEVA CAR... Gràcies pel que dius i has dit en altgres ocasions meves complicades. Anton.