dilluns, 28 de novembre de 2011

ET DESFOGUES AMB EL PLOR



27 – 11 – 11
Et desfogues amb el plor...
Es perpetua l’enyorança
i la pluja de sentiments
no calma el desconhort.
Efímera l’alegria cau
en el buit del impensat no res.
No tens resolt per sempre
el deute del bon viure
i no pots esgarrapar
en el bo dels records perennes.
Culls la flor de la llàgrima
-perles de rou que aplanen
els ulls ferits per la tristesa -.
i desprès del plor
vindrà el zèfir suau
a beneir-te ?
Quan pugis del pou
la llum et besarà
el front ara marcit
embellint-lo.
.......
ALS QUE EM VISITEU, ESTARÉ UNS DIES PARAT.
TINC LA MESTRESSA A L'HOSPITAL NO CREC QUE SIGUI RES GREU.
FINS QUE TORNI. anton




7 comentaris:

Carme ha dit...

Anton, espero que tinguis raó i no sigui res greu... cuida-la molt. I espero que pugueu tornar ben aviat a casa.

I no et preocupis d'enviar res... ja està bé, Anton, estigues tranquil! Hi portaré la teva rosa caiguda. Que està molt bé! Ho portaré aviat! No t'hi capfiquis més.

Pilar ha dit...

Anton, espero i desitjo que no sigui res. Us abraço ben fort, mentre espero saber qualsevol cosa que ens puguis dir.
No et preocupis de res més. Ànim!

Elfreelang ha dit...

Que tot vagi bé i no sigui res d'important... cuideu-vos!una abraçada!

montse ha dit...

M'agrada veure la bellesa del pas del temps en un rostre vell i arrugat.

Salut i sort.

montse ha dit...

Què tot vagi molt bé!!
Una abraçada molt forta per tots dos!!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Espero que no sigui res i es recuperi aviat...llegeix-li algun poema a cau d'orella , segur que es sentirà reconfortada...
Petons als dos,
M. Roser

Ramon ha dit...

Desitjo que no sigui res i ben aviat estigueu plegats a casa i tu davant l'ordinador.