No paris de somniar Anton, no deixis mai d'escriure, els teus mots son els seus,i acaronent les nostres galtes.El seus record tambéson part de les nostres vides.
Reviure els records és viure tot més d'una vegada. VIU, Anton!
Els teus escrits són plens d'emoció i d'una força interior que, sens dubte, ella et dóna!!Una abraçada immensa!!!
Tu fuentecita de vida sigue presente en ti, ella te ve en cada instante.Me alegra que hayas vuelto a tus dibujos.Un abrazo y animo
Publica un comentari a l'entrada
4 comentaris:
No paris de somniar Anton,
no deixis mai d'escriure,
els teus mots son els seus,
i acaronent les nostres galtes.
El seus record també
son part de les nostres vides.
Reviure els records és viure tot més d'una vegada. VIU, Anton!
Els teus escrits són plens d'emoció i d'una força interior que, sens dubte, ella et dóna!!
Una abraçada immensa!!!
Tu fuentecita de vida sigue presente en ti, ella te ve en cada instante.
Me alegra que hayas vuelto a tus dibujos.
Un abrazo y animo
Publica un comentari a l'entrada