dimarts, 20 de desembre del 2011

EL TEU ALÈ.... BOLI RÀPIT



20 – 12 – 12
El teu alè suau i fi
Era ma fonteta de vida,
Acaronava ma galta
I nou bes hi construia.
Airet doç, melós,
Aleshores en mi el tenia,
Ara, el sento recordança…
Ton record és meva vida.

4 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

No paris de somniar Anton,
no deixis mai d'escriure,
els teus mots son els seus,
i acaronent les nostres galtes.
El seus record també
son part de les nostres vides.

Pilar ha dit...

Reviure els records és viure tot més d'una vegada. VIU, Anton!

Assumpta ha dit...

Els teus escrits són plens d'emoció i d'una força interior que, sens dubte, ella et dóna!!
Una abraçada immensa!!!

Mari-Pi-R ha dit...

Tu fuentecita de vida sigue presente en ti, ella te ve en cada instante.
Me alegra que hayas vuelto a tus dibujos.
Un abrazo y animo