dimecres, 12 d’octubre del 2011

RETORNO AL DIA PETIT, MINÚSCUL... boli ràpit.


.............
Vull retornar al dibuix i no tinc massa temps, alguns dies em tenta collir el que he escrit a algun blog i fer-hi quelcom relacionat amb el que es diu allí i ho encatifo aquí també.Anton.
.........................
Retorno al dia petit, minúscul
del record que lluny m'esvera
pensaments de pa amb oli...
Les galtes plenes de corredisses,
els peus amb pols del camí,
la camisa desbotonada, ales
de sentiments ara encongits
que, aleshores, vivien dins meu.
Allà al lluny dins l'escabellosa
suspiraven encara atosigant-me...
Era un xibal amb elàstics vells
un sac de llións pels conills
i davant una noia parlantxina
que atabalava el meu silenci...
Junts colliem l'herba i junts
retornavem saltant com esperitats
fins que l'alè cremava boca...
Asseguts a la pols del caminal
fregavem les mans... Llençavem
una pedra a la pasturella
que ens seguia camí enllà
i nosaltres reiem el seu vol...
Quatre cops d'ala i retorn...
I una altra pedra i un altre vol
........................
Avui ja no ve la pasturella
per més que tenim pols i pedra.
Pols de cabell blanquinós,
pedra que ja no juga amb la rialla
................. Anton.

06 octubre, 2011

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Fins i tot amb boli ràpid et queden ben bonics!

llions pels conills imagino que són lletsons, com diem per aquí a dalt i a la dreta...

Ens expliques una bonica història.

Galionar ha dit...

Anton, a mi també m'agrada molt trobar tot de paraules diferents al perlar del Penedès, desxifrar-les i fer-los un lloc a la memòria. I també m'ha agradat molt la remembrança d'un instant que va esdevenir fa molts anys, juntament amb el dibuix, que no per ser ràpid és de menys qualitat.
Una abraçada!

rebaixes ha dit...

Us aclareixo la paraula equivocada, nosaltres diem LLICSONS, clar, crec que hi ha hagut una trasformació LLETSONS, deu ser la més pròpia. quan un el cull,de soca i fulles i surt una llet... LLET-SONS, COM A LES LLETRERES que ens deien els vells que eren verinoses, no ho sé.
ja us dic del dibuix, em posso el model al davant i intento fer... soc jo el que gaudeixo fent, i si al que ho veuen els agrada, millor que millor, ara, no té pas cap pretenció ... gràcies a vosaltres per pujar-me la moral. Anton.

Mari-Pi-R ha dit...

Pues tienes un lápiz muy rápido y seguro, mira que dibujo tan bonito que te ha salido.
El poema es muy bonito también.
Saludos

M. Roser ha dit...

Aquest poema és un retrat preciós d'una escena tendra de joventut, que és transforma en la vellesa, però no perd el seu encant...original el dibuix en boli.
Petons,
M. Roser

Pilar ha dit...

Dibuixes com escrius, Anton. Amb una força reflexiva i poètica que et fa caure de quatre potes en les coses importants.
Crec que n'hauries de recopilar el que fas en un llibre, per permetren's gaudir-lo i tenir-lo a les mans.