dimecres, 28 de setembre de 2011

LA ROSA AL TERRA. aquarel·la Anton.





Si algú se la vol emportar així com les altres que no tenen dedicació específica, es sentiran contentes de ser volgudes. Em diuen que volen portar alegria a qui sigui. Alegria... Anton.
27 – 9 – 11
Com sabatona ha caigut a terra,
-designis de destins que busquen
perfumar humil ma que culli
la pèrdua dels olors senzills -.

Tornaria a alçar cap enlaire ?
Regnarà en altre regne alertada ?
La vida dóna tombs. És sènia
que sempre retorna... Sa grandesa
és besar la terra digna
que seus ancestres li deixaren :
Diguem, seu treball i seva feina.
.......... 








6 comentaris:

Carme ha dit...

Tu ens vols alegrar la vista amb aquest homes tan guapos, eh? :)

Però jo m'enduc al rosa... segur que per molt caiguda a terra que estigui reviurà d'una altra manera, adob de vida nova...

Gràcies, Anton!

rebaixes ha dit...

Jo desitjo que estem a pesar de tots, al fi i al cap amb alegria o tristesa sempre les llàgrimes hi venen... El difícil és superar l'estadi de la pena. Terrible...No ens complaguem dins d'ella, i sé que apartar-la costa. Anton.

Mari-Pi-R ha dit...

Cuando he abierto el ordenador esta mañana me he dicho que acuarela Anton habrá hecho, pues nada menos que me encuentro con una preciosa rosa.
Feliz día

Galionar ha dit...

Apa, Anton, quins bombonets que ens presentes avui, eh? Però com diu la Carme, em quedo amb la rosa. La teva no és efímera, sinó que el teu art l'ha feta eterna.
Una abraçada!

Papallona blava ha dit...

El color d’aquesta rosa és el preferit de la papallona blava, on sempre s’hi queda una estona per reposar dels seus esvoletecs.
Preciosa, Antòn !! Una abraçada.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Aquesta música és preciosa, però tots aquests "senyors" estan molt bé, si més no per alegrar la vista i si hi afegim una rosa,la composició no té preu...
Petons,
M. Roser