divendres, 10 de juny del 2011

NIU I CIRERES .... fotos pròpies

Ploviznava finet i vaig descobrir darrere el floc de cireres un niu...

Sense l'arbre no hi hauria fruit


Carme ha dit...




Ocellets créixen
ben covats per la mare
menjant cireres...


Afortunats ocellets!
10 de juny de 2011 14:08





Joana ha dit...

Sota les fulles
els colors de la vida
neixen i moren.
Quin regal Antón!
10 de juny de 2011 18:4



On seria el niu sense arbres


Arbre i niu formen família


Sense mare no hi hauria fill.
................


9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ocellets créixen
ben covats per la mare
menjant cireres...


Afortunats ocellets!

Assumpta ha dit...

Quines fotos!! Fantàstiques!

I les cireres... mmmmmm... tenen un aspecte magnífic hehe

A veure si els ocellets me'n deixen agafar alguna ;-))

Noa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joana ha dit...

Sota les fulles
els colors de la vida
neixen i moren.
Quin regal Antón!

zel ha dit...

Vermells de sang i vida,
sota les amoroses ales
creixen els plançons.

Ja en menjaria un grapat, m'agraden amb bogeria!

Petons estimat!

Sembla que el blogger s'ha normalitzat, m'ha fet tornar boja!

Elfreelang ha dit...

Unes fotos realment impressionants! ocellets i cireres....la natura supera qualsevol art!

Pilar ha dit...

La vida et surt a l'encontre allà on vas.
Quines fotografies, Anton!

M. Roser ha dit...

Quines fotos tan magnífiques i quin missatge més encisador...
Voldria enfilar-me al cirerer per contemplar aquest niu d'ocells tot un cant de vida...i també m'agradaria cruspir-me un bon grapat d'aquestes cireres que són tot un poema visual de color...
Petons,
M. Roser

Galionar ha dit...

Maques, maques, maques! I el niu enmig del roig, quin cant a la Vida!
Una abraçada!