dilluns, 27 de juny del 2011

COM ES FEIA LA CATIFA... 1997.- fotos pròpies

Per que veieu com la realitzava'm. Ens costava una hora a tres o quatre persones per marcar-la amb guix. Desprès arribava tota la turba i sense descans s'anava manant la feina, encara em ressona en les orelles les veus... Anton, que faig ara ! Era un suplici governar tot un grup que anaven a fer com un miracle. Quan ja ho teniem avançat venia l'olla de xocolata per a tots i la coca i melindros... Veieu un home amb una motxilla, aquest arruixava les serradures de les vores per que el vent en feia de les seves. En quan a la processó, procuraven fer el menys mal possible tant el rector i els sis del tàlem... La gent vorejava sense fer-hi mal. Una veina es cuidava d'aixorriar els gossos... Records que m'agradat explicar. Era la voluntat colectiva a cada carrer on es feien,...una festa ...treballant i tots a una. I quan s'acabava, es començava el periple d'anar a veure les altres, per posar-hi la culleradeta de sal o sucre, el gotet de vi o vinagre, ... La crìtica no massa maliciosa ha tingut sempre adeptes en les comunitats humanes i aquí tots volien ser els millors... es clar, que sempre hi havia algun defensor de la pàtria que aquí era el seu carrer, la seva catifa... en fi, ja dic la sal i el sucre...
He de fer notar que el nostre lema ha sigut des de l'any 86 aquestes dos paraules PAU  -  AMOR. Altres posen frases llargues... A mi em va costar fer entendre, fina a la meva mare, el posar solament estes dos paraules... El meu raonament és que amb una paraula tothom si pot sentir còmode,  ja que ell hi escriurà la continuaqció que més li agradi, en canvi quan és una frase, podem deixar fora a moltes persones que no estan conformes o no senten seu el missatge. A mi de vegades em sorprenen certs slogans en molts ordres de la vida en que es va a conquerir la morma i hi ha més lletres que en un diccionari, amb lo que jo crec que és més fàcil abreviar i que cadascá hi possi al plat el que li agrada. Anton.

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sí que m'agrada veure-ho sí!

A la segona foto, sembla que la font sigui ben real i que siguin les persones que fan equilibris en posicions estranyes... hi veig el paisatge, l'aigua, les escales com si fos tot en tres dimensions.

Pel que fa a l'eslogan, aquestes paraules ho diuen tot! No en necessitem cap més.

M. Roser ha dit...

Aquí hi ha tot un equip disposat a fer feina: aparelladors , enginyers, arquitectes, tota una quadrilla... Si tu n'eres el director, et devia costar una mica fer-los rutllar i si pel mig si ficaven la xocolata i els melindros...
Petons,
M. Roser

Pilar ha dit...

La bellesa no necessita d'artificis. Una meravella de catifa, Anton. jo hauria estat incapaç de trepitjar-la.
La tria de les frases immillorables. Dins dels mots que vas triar estan continguts llibres sensers.
La xocolata i els melindros, la millor recompensa d'una feina ben feta.

Assumpta ha dit...

Què maco veure el "pas a pas" :-)

Agafar PAU i AMOR com a lema és agafar allò que ningú rebutjaria, allò que tothom vol... i tant que crec que tots s'hi poden sentir representats!! :-))

rebaixes ha dit...

Gràcies d'estar amb mi, sobre tot en les paraules. crec que son universals i fins les pedres i les plantes i els animals que diem irracionals les saben llegir... Unint-les ben fort, crec que ens surt la paraula LLIBERTAT, la que tot ser vol, i quasi sempre sembla utopía.Anton.