dilluns, 23 de maig del 2011

VEIG LA LLUISSOR DELS TEUS ULLS... foto google imatges


19 – 5 – 11
Veig la lluïssor del ulls teus que em consolen,
saben ser caliu de ma dilecta acaronant,
Son com jardí de perfum de planta cuidada
pomell de pètals que petons esbandiran.
Son barquetes que en encrestades ones
balancegen llustroses reflectint del cel mirall
Son camí a seguir en hores de tempesta
fars que a port seré camí senyalaran.
Veig la lluïssor dels ulls teus que em consolen
Obrint finestrals a l’estima i al conhort
Segur sender per començar viatge,
Tendror de vida, alè esperançat d’amor
..................

Blogger Pilar ha dit...

M'agrada reflexar-me
en el cristall dels teus ulls.
M'agrada capbuçar-m'hi
i tancar els meus
i veure-m'hi nedar,
contracorrent,
Cap a tu.

Preciós poema el d'avui.
23 de maig de 2011 16:14

4 comentaris:

Pilar ha dit...

M'agrada reflexar-me
en el cristall dels teus ulls.
M'agrada capbuçar-m'hi
i tancar els meus
i veure-m'hi nedar,
contracorrent,
Cap a tu.

Preciós poema el d'avui.

Carme Rosanas ha dit...

Sí és preciós, Anton.

Que bo i que savi saber trobar consol en uns ulls acollidors.

rebaixes ha dit...

L'íntim del ser és el que mira, i veu i s'ajuda en el pensament de l'altre... Els Ulls, que seriem si no ens veiessim... Fins a la xarxa ens veiem amb aquests ulls de voluntat,de fer per l'altre.
Quina bondat pot haver-hi en uns ulls que ens esperen que li diguem els nostres secrets. Anton.

Galionar ha dit...

Anton, felicitats pel nombre de visites, pel privilegi d'haver trobat persones amigues incondicionalment, per haver sabut conrear aquesta amistat, per compartir tot això amb nosaltres. Una de les grandeses dels blogs és precisament que podem trobar meravelloses persones que no hauríem imaginat mai.
Una forta abraçada.