diumenge, 29 de maig del 2011

QUAN NO TENS CAP IDEAL... foto google imatges



29 – 5 – 11
Quan no tens cap ideal, la ma és quieta ?
Que surti del bany impúdic de l’aigua... !!!
Volia netejar-se la misèria del seu pensar
i no s’apanyava, saber nedar és necessari...
Ha pogut sortir al aire,navegar per nou cel,
però vençuda caient-li els dits, messigons desfent-se,
la eixuga el ventijol i la claror groga, i, ara, se sent lliure
Ningú li parla de la injusta proposta ferma
d’alçar-se contra l’idea que la fa callar.
No sap de temps ni conta cap història,
però la denigra el líquid que la impregnava.
Enterrada podria sorgir brot  arrelant-se...
Allí, el moviment de l’aigua se la enduia
a un ofec segur sense alçar bandera.

La despertà de l’ inutilitat aquell insecte,
esgarrifament en la fina pell. Li tremolava
un intent de parla, de contacte, de conjuntura.
Sí, volaria com la libèl·lula i alçaria ungles,
esgarraparia el cel que sang nova regués...
Tindria un ideal que liderar, seguir, inculcar.
Estendria la ma per ajudar a l’altra ma submergida.

1 comentari:

Pilar ha dit...

Sense ideals, ens cerquem a nosaltres mateixos i ens fiquem en un atzucat.
Sort de les picades dels insevtes que ens fan reaccionar i ena ajuden a sortir.
M'ancanta la foto. La libèl-lula és el meu insecte preferit.