dijous, 26 de maig de 2011

VILAFRANCA VESTEIX VERD... US HO MEREIXEU.... dibuix Carme







festejant el reconeixement a la parsona i en ell a tot un fet.
FELICITATS DAVID...,
FELICITATS CASTELLERS....,
FELICITATS VILAFRANCA....
25 – 5 – 11
-En l’incert insegur de l’altura pujaràs,
el vent de la voluntat, innat, t’ajuda,
mes, tremoles de peus i mans collint roba
escatimant prémer els dits, dolor hi transiti,
volàtil com ploma d’au t’impulses serè -.
T’han aconsellat els grans mestres que estimes.
Rotllanes bellugones van ascendint trèmules.
Els cossos versàtils lliguen voluntat i esforç.
Pinya i folre consolen llocada que escaïna,
deure contret per que d’altres creixin amunt.
Ja els cercles pensants ageganten altura,
creix l’impacte fermant un sol pensar
i la menudalla amb ales de pardal i oreneta
escalen l’últim tram a l’últim crit humà.
I potent veu ressona : Aguanteu terços.
Ja culmina amb l’esglai de ma que bamboleja
el niu de l’àguila a dalt del pedregal.
Una veu canta, ulls bateguen, cors paren
un serè instant. La fita és assolida....!!!!
Que vinguin d’altres a pàgina esmenar.
  

8 comentaris:

Pilar ha dit...

Un homenatge de categoria, Anton!
Perquè no els hi envies? Crec que els agradarà.
Una abraçada.

Pilar ha dit...

Saps què? Ho imprimeixo i m'ho duc al Figarot el divendres.
Com que la Carme passarà per aquí, ja llegirà les meves intencions.

rebaixes ha dit...

Tu ja saps que jo faig coses però no sé acabar-les com farieu persones amb empenta i agalles,... jo sempre faré trenets per distreure'm. Anton.

rebaixes ha dit...

Doncs, encantat del que dius en el segon coment. Que a la carme també l'he compromesa... Anton.

Galionar ha dit...

Anton, és magnífic tant el poema com la il·lustració de la Carme. Com a vilafranquina d'adopció des de fa més de 30 anys, me'n sento orgullosa, que el David Miret i el que representa hagi estat nomenta Català de l'any.
Amb el vostre permís, m'enduc el vostre treball al meu blog, fent-ne constar degudament l'autoria.

Carme ha dit...

Oooh! Jo ja havia deixat un comentari!

Deia que sempre hem de fer homenatges i alegrar-nos dels reconeixements. M'agrada que hagis utilitzar el meu dibuix, Anton.

I a la Pilar li deia que per descomptat, tot, per descomptat que passo per aquí i per descomptat que pots portar aquest post allà on vulgis i que és un honor que ho facis. Gràcies a tots dos.

rebaixes ha dit...

Galionar, Carme, de vegades l'impuls et dona ales... Com l'aleta d'aquest premi... Un bon castell. Felicitats a tot aquest mon tant diícil, si els arriba un tros de coca... que mengin que s'ho mereixen. Anton.

Assumpta ha dit...

Visca els castellers!!
Visca les nostres tradicions!!

M'agrada aquest homenatge!! :-)))