20.- Passa’t, demà,
aprofitant-lo...,
no vulguis ja ser
a passat demà.
No corris ni empenyis,
no avançarem mai el temps
Al temps no el farem caure
ni deturant-lo.
Ell no té ni fracàs ni victòria,
avançament o retrocés
Això es cosa de rellotge
o de il•lusió o record.
Som nosaltres que relacionem
els resultats. Ell...
Que li fa que s’espatllin
els rellotges ?
Segueix igual...
Viure és temps
El batec del cor
si que és el teu temps,
no vulguis passar-lo,
però aprofita’l
mai torna...
7 comentaris:
Si demà arriba, li explicaré que avui ell no existia. I intentaré fer-li veure que llavors qui no existeix és el dia que som avui, perquè la seva metamorfosi l'haurà desbancat.
El demà proper el tenim a la porta, ara el demà llunyà... qui sap quan de camí s'ha de fer.
El cercle proper ens importa, em de dedicar-li el millor...ens obliga la proximitat a estar amatents.
El que tu has dit a dalt és un meravellós poema, qui sap si algun personatge teatral ho diria amb goig.Anton.
Aprofitem cada moment... sempre ho he pensat així, però tot i estar-ne ben convençuda, a vegades sembla que li doni més pressa jo al temps que ell a mi... Sort que encara em queda molt per aprendre sinó potser m'avorriria i tot. :)
Demà, quan vingui, li explicaré també això, Pilar.
El temps s'enduu alguns batecs i n'incorpora d'altres... Mai torna i cal viure l'instant!
(Quina feina més bonica que fas Anton, amb les itinerancies, etc!!! Ets un crac!
Em faig meves les paraules de la Cèlia ets un crac! viure cada dia això és el que compta!
Una reflexió magnífica sobre el temps... Viure és el temps!
M'agrada moltíssim: Avançament o retrocés és cosa de rellotges, però el temps és una altre cosa... sí... :-)
Posem vida als anys i no anys a la vida tot i que els anys són vida .
Bona setmana poeta!!!
Publica un comentari a l'entrada