dijous, 24 de març de 2011

SE'NS DIU QUE, DESPRÉS DE LA GUERRA...


17-MAIG 2004
1.- Se’ns diu que, després de la Guerra,
s’aconsegueix la Pau.
Serà la Pau dels qui escriuran
la història de la Guerra ?
És la seva Pau.
Per nosaltres, per molts
continua sent GUERRA
encara que no ho puguem
mastegar...
I es que no volem
la GUERRA...
SI TOTS PARLESSIM.
Un dia el balcó obert. Va entrar aquest moixó. Jo, estranyat.Què vol ?Va revolar i es va asseure en un quadre. Ell, quiet. Jo... I zas, i zas... el ull que tenim als dits, la càmara... zas. Quan li va semblar...Adeu...!!!! Ni parlar, ni... res. Sabia qui era jo? Era un esperit que es presentava? Molts ho dirien, veritat? Jo ignoro que era, que volia, que feia aquí... no és habitual... No ens trobem  moixonets arreu...I aquí és el punt de possar CRUEL l'ignorar.... Mil preguntes sense resposta,mil intuicions fallanques... I si m'hagués dit amb el seu xiu xiu, que em sé jo...quin interés tenia en veure'm, o el quadre, o l'estança, o...?
I fins em va mirar, amb recel, amb tendresa, sabia qui era jo i venia... a esbrinar, a sab er, a vigilar, a confirmar... QUÈ?
Ara quan estic a l'ordinador i em giro cap aquell indret se m'apareix el moixonet, no hi és i jo el veig...
Això de l'intel·lecte és molt complicat... De vegades veiem coses que ja no hi son i volem saber per què no hi son ( i ho sabem) parlo d'una altra ignorància que no la entenc i per més que reflexioni no em posa el fil a l'agulla i em presenta la roba i em diu cus aquí i treuras l'entrellat de tot el que busques... I és que com més avanço en el meu temps més moixonets venen a veurem...
(Als que fem trenets també ens passen coses... I a vosaltres ? I es que aquest trenet el vaig escriure al 2004, quina relació pot tenir ? ....hi deixo el bon record de veure un moixonet en l'habitacle i em vigila quan tecleixo... per vosaltres, o per qui sap també que sempre ignoraré com ignoro el que volia el moixonet... Saber, saber... si un ignora i ... no li parlen ? Ditxosa eina la PARAULA ?)Anton. 


2.- Ser ignorant
pot ser cruel.
Però si un ignora,
no sap res de res.
Qui sap si no se’n dóna compte
i no sap que és ignorant?
La ignorància
infortuni advers.
El fracàs de la ignorància?
El saber...




3 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

A mi també va passar-me, un pardalet
va entrar-nos per la ximeneia, el
vam agafar esperoguit, tremolós i
negre del sutge.
-Avi, avi vull emportarme'l a casa.
-No Quico, el netegerem i el
lliurarem amb els seus pares
que estan molt tristos.
-Els seus pares están molt tristos ?
-Si Quico.

rebaixes ha dit...

Carles, tots sabem quan un fno hi és la falta que fa. Gràcies. Anton.

Pilar ha dit...

No hi és i jo el veig...Perquè el veus amb els ulls dels bon records. Aquests, sempre ens deixen gravades a la retina les imatges que ens fan sentir-nos bé.