ELS LLIBRES I L'ONCLE CASIMIR ...Nº 3 197 joc lit. proposta de j.m. tibau

Nº 3Nº 3


L’oncle Casimir i les ulleres i el gos entraren en la cabana de l’hortet amb diferents punts de vista. El gos per veure si algun llangardaix esperava ser embocat i desaparèixer del mapa, les ulleres en actitud passiva dins la funda ni sabien on eren, dormien, qui sap, en canvi l’oncle, enverinat per la feta del banc de la Moncloa anava directe a posar a la picota al que li ensenyaria de sembrar trumfos i se’n desfaria amb una flamarada junt a l’herba seca....Després el llibre que hauria renunciat en primer moment ara seria vist a través dels vidres de les seves ulleres com pa llescat sortit del forn de l’Anselm.

El seient que usava l’oncle era un seti de tronc d’ametller ressec més que un pedra, però tou al contacte del cul cansat on les cames velles trobaven consol. La lectura era lenta, com podia comprendre l’home una cosa de la que mai havia sentit parlar..?. Meditació, moviments del cos... Feia via en la lectura, ja que, volent saber més que el llibre, avançava pàgines, incompreses, fent-se un cabdell de situacions que el deixaven en una vertadera meditació lenta i incomprensible del que les frases anaven desgranant... Era pitjor que un missal amb les llatinades que recordava de memòria, però no sabia el que significaven. In albis anava avançant la seva peculiar lectura quan el gos llençà un dolç guec... Algú conegut tapava l’entrada de la cabana,... l’Angusties!! negra com l’estalzí sorprenia al lector del QUÈ ÉS EL IOGA ?

-Me pensava que em portaries les bledes i és hora d’estar cuites i tu... llegint? Tu...llegint? Si amb el teu ull guerxo no veus les lletres !

-Sols el miro, l’he trobat a la figuera... – tot pesarós deia l’oncle Casimir.

-Vet aquí que em diràs, com si les figueres fessin llibres...No sigui un llibre d’aquells que tenia el teu fill gran que hi havia més carn que en un bacó nuet damunt la premsa ... i que ja em vaig cuidar de cremar aquella indecència...Fillet, fillet quanta porqueria menjaríeu si jo no us vigilés!! I us condemnareu, que la Verge hi posi ma, fillet, fillet

- No, aquest no té res de mal.

- Ja ho veure’m el que té... Porta’l, que et dic que... –en una revolada li ha pres de les mans i llegeix - QUÈ ÉS EL IO....

-NO! Es que està esborrat....

-Ben clares son les paraules...QUÈ ÉS EL IO...? Quines preguntes de fer... Deu ser un missal del dimoni, Déu ens en guardi, fillet, fillet... Ara mateix vaig a portar-lo a mossèn Ricard, no sigui un llibre prohibit per la Església i et condemnis...Fillet, fillet sempre vigilant-te.

-Vinc amb tu... que encara m’hauré de confessar de ser heretge si et deixa dir el que tu vols... Sempre a mi, com una baieta... ja li diré el nom que té ...al capellà aquest... No faltaria més...

- Ai fillet,fillet, jo sols et vull bé... Tots aneu pel camí de la perdició i l’escàndol... Tu sol ho saps això ?Que no me’n en fio de tu...