dilluns, 14 de març de 2011

ELS LLIBRES I L'ONCLE CASIMIR - Nº 2... 197 joc lit. proposta de j.m. tibau



ELS LLIBRES I L'ONCLE CASIMIR.- Nº2




L’oncle Casimir previsor sempre, va entrar en la cabana del hort per amagar els dos llibres, no estava per contes que després un en surt escaldat. Els tenia, doncs, eren seus... Ara bé es guardaria de portar-los a casa. Demà amb les ulleres veuria si la seva lectura li influïa en sembrar d’altra manera diferent i de resultats...? les trumfes i de l’altre, ja en parlaria en si mateix i el gos, el Jack, amb qui tenia converses com Sherloch amb Watson.


Una lata de llauna que quedà del pas de les forces en la guerra li serviria per tenir a port segur de rates i escarabats del fem els dos llibres, i. allí, en un racó i damunt per tapar-ho uns borrassols que a l’estiu no usava i un covinet que va furtar quan era peó caminer de la carretera. Allò quedava vist per sentència fins a l’endemà. Tancaria la bassa...


Portar a casa aquelles dos joies, ai, la seva dona la Angusties li faria tornar... A Qui ? Doncs al capellà... Ella una severa servidora de la crosta i la gleva, rata de sagristia, vestida sempre com un capellà amb bata negra i llarga fins a peus... No és treia el dol això que feia quaranta anys que sa germana morta li va deixar tres marrecs i casar-se amb el Casimir... I amb la seva –.Filleta, filleta...amagava el seu caràcter impositor del que ella volia, creia...i s’havia de fer


El Casimir no en parlaria amb ningú de casa.


Quan amb el Jack va passar per davant del banc de la Moncloa, lloc on els jubilats amb ganes de discussió tenien les seves opinions a flor de pell uns contra altre que cada un ja sabia a quin partit defensava, quan abans tots eren franquistes i amics per repartir-se els càrrecs i misions del poble, allí, doncs, faria les seves aportacions per suavitzar les cares llargues d’uns o la rialla hipòcrita d’altres.


-Quan al març tingueu que sembrar trumfos us puc donar alguns consells que m’acaba d’explicar un company que ha vingut a menjar figues al hort...


- Que també has comprat el llibre ?


- Quin llibre?


- Mira, tots el tenim... Ens l’ha regalat com a jubilats un senyor de ciutat...Ha dit que això que fa ell es practica a les ciutats quan un no te prou lloc per tenir llibres i els deixen a on els sembla... Que us en recordeu del nom que ha dit... Això dels de ciutat saben cada paraulota que sembla un renec... Sort que la teva dona no l’ha sentit, que no hi era, si no, ai com hauria exclamat -. Fillet, fillet.... et condemnaràs !!!
-Jack, anem - amb cara compungida marxava, sabia que les figues ja eren en camí de defecar i la seva estratagema a la comuna.





3 comentaris:

McAbeu ha dit...

Molt bo!. És que, de vegades, aquests senyors de ciutat tenen unes idees ben estrafolàries. :-))

Carme ha dit...

Je, je, je... tots de llibre iguals... el senyor de ciutat devia ser d'una editorial... o potser era l'autor, qui sap?

Ara la paraulota fa efecte, eh?

Quadern de mots ha dit...

Hola, avui he visitat per primera vegada el blog.
M'ha agradat moltíssim el relat. El llenguatge i aquest parlar tan ric, humà, divertit, espontani i sincer de la gent de poble, poble, com la que jo abans havia conegut. Felicitats.
Fins aviat