dissabte, 12 de març del 2011

ELS LLIBRES I L'ONCLE CASIMIR ... 197 joc lit. proposta de j.m. tibau



12 - 3 - 11

Com si algú jugués al gat i la rata, havien deixat mig abandonats al hort del l’oncle Casimir dos llibres, l’un novet de trinca i l’altre revellit, gastat, un vertader nyap, fins el nom propi seu estava mig esborrat i costava de llegir.


Quan aquell matí l’oncle Casimir va arribar a la casseta de l’hortet, prop la figuera es va trobar els dos llibres. Una sorpresa, és clar, dues sorpreses.

-Què hi fa aquí tota aquesta biblioteca, algú que haurà vingut a la figa (menjar) i s’ha oblidat...A veure? Mira, un de tapes noves i l’altre més vell que jo... deu ser un bon comprador i llegidor... Caram, caram... EL SECRET DE SEMBRAR TRUMFOS (patates)... L’hauré de fullejar, qui sap si me’n ensenya i fem collita sense gaire esforç... Els llibres son per això, però jo la tradició, el que em va ensenyar el pare i al pare, l’avi, i ,a l’avi... A l’hora de fer el cigarret( en aquell temps tothom podia fer fum i no es cremava cap bosc, ja se’n cuidaven els autòctons...) m’anirà bé aprendre... A veure l’altre... QUE ÉS EL IO... Caram no és veu el final de la paraula... JO soc JO... Que és deu voler empatollar? Però el seu amo el va usar molt, eh? Estàs pobret per posar-te un misto i donar-te per desaparegut entre les teves cendres o que em sé jo si una mica de goma d’ametller i arreglar-te tots els estrips... A veure, aquí dins és pot veure la teva carta de presentació, ja em semblava a mi que... QUE ÉS EL IOGA ?... Aquests que fan llibres posen cada parauleta, i encara em pregunta ... No ets tu que l’escrius ...Si no ho saps tu, anem apanyats, no havia sentit dir mai aquesta paraula I O G A.... Em faràs riure,caram... Ja em donareu feina entre l’un i l’altre, demà hauré de portar les ulleres i fer un esforç i entrar en vostres vides... Ei? Si no surt l’amo i ve a demanar-me el descuit que ha tingut... I les figues que s’ha menjat, que jo no les he contat i que a mi em costen un ull de la cara d’aigua i fems i rateres i espantalls pels voladors que semblen paves de quan la guerra...quan llençaven els papers de propaganda... Ara aquests ocells se m’emporten el tiberi dels meus i el picotegen... i les formigues hi fan festa major sense pagar orquestra ni entrada al ball... Si vol que els torni, que pagui... No he de tornar res que son meus, que això és la meva propietat i mi menda paga d’impostos, noi... Queeee pagui... Que tregui bitllets de la cartera i ja veurem... Si convé li daré torna per afinar la balança... Res, que son meus, ara, els dos llibres.... Quin goig... EL SECRET DE SEMBRAR TRUMFOS... quan els expliqui als companys, al cafè... quedaran bocabadats... I nanis de llibre, res de fer propaganda que... quan diu que li ha costat... 25 euros? Repanolla... I l’altre, oi l’altre, 45 euros i porta un quê?... Molta ronya,porta... Un C D ? I tot l’abecedari amb majúscules i minúscules... Aquest ens vol prendre el pel... Res vaig a aviar la bassa que es reguin les tomateres, pebrers i carabasseres i a fer el cigarret a la cabana... I qui es mata és un tonto.... QUÉ ÉS EL IOGA ? em pregunto.... Potser és un joc com el Parxís o la Oca.

10 comentaris:

McAbeu ha dit...

Segur que l'oncle Casimir en treu algun profit dels dos llibres... encara que no crec que li faci massa falta que l'ensenyin a plantar patates ni que l'interessi gaire saber fer ioga. :-))
Bona i divertida aportació!

Elfreelang ha dit...

mOolt bon relat Anton !!!! jo aniria sembrant patates mentre aprenc a fer ioga...jejeje

Galionar ha dit...

És apassionant: el blog de la Carme i el teu, amb la mateixa imatge i dos relats completament diferents. No sabria dir quin dels dos m'ha agradat més, són excel·lents.
Una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je... és molt divertit, Anton! M'agradaria veure la cara que posarà en Casimir quan sàpiga què és el ioga... ;) i vagi llegint. L'altre no crec que el necessiti per a res!

Pilar ha dit...

No pots imaginar com gaudeixo dels teus relats. Tens un enginy màgic per recrear situacions que et fan pensar, amb un gran somriure.

rebaixes ha dit...

També em convé el somriure i quan un s'escapoleix i surt a l'escenari no es recorda del que porta al sarró i diu, avant que de llàgrimes també en porta el riure, fins jo he pensat en l'oncle Casimir... No he posat que el personatge que m'ha inspirat tenia un ull mig guerxo, la parpella caiguda...I és que si un escarba en els records de vegades surten situacions que un ni les espera...
Res...Us agraeixo les vostres paraules. Anton.

montse ha dit...

Un relat molt tendre, m'imagino la cara de l'oncle Casimir, ple de suor, encorbat sembrant patates i pensant que això del ioga deu ser un invent modern per aprendre a sembrar patates sense fer-te mal els lloms.

Assumpta ha dit...

M'ha fet molta gràcia tots els comentaris entre parèntesi hehehehe... els trumfos (patates) i el fet que "abans" es podia fumar sense problema!! ;-))
I ep!! enlloc d'un llibre, DOS llibres!! Ja pot estar content l'oncle Casimir (i a veure si descobreix què és això del Ioga hehehe)

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la teva participació

Eva ha dit...

Doncs jo encara crec que traurà més profit del llibre de les patates que del de ioga. Ara, segur que tots dos donaran per bones riotes entre els companys...
M'ha agradat molt el conte, és molt original.