dissabte, 5 de febrer del 2011

UNA PRIMERA BESADA... Roda poètica febrer 11


4 – 2 – 11

Seguint a deomises a distància sideral.

Una primera besada de l’aire
enlluerna teu mirar de lluna.
Claror platejada de dolç flaire
Entre llençols de sol foc i espurna.
Teva guspira inflama meus dits
Que passegen ta pell sedosa.
Ressegueixen racons i plans infinits
Esdevenint espiritualitat inclosa.
................................................
Martiri serà no trobar-te al llit,
ombra de lluna, besada de rosa



6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

ja t'ho vaig dir allà, Anton, el trobo molt bonic!

Galionar ha dit...

Anton, m'esborrono de l'emoció d'imaginar que un home sigui capaç d'expressar uns sentiments de forma tan bella a una dona. Ets un gran poeta gran!
Una abraçada, amic!

rebaixes ha dit...

Sols sé que els meus trenets estan protegits i no descarriles, encara que de vegades porten frau...
Si que vull que us donguin Pau i Amor i si tenim això crec que moltes necessitats les tenim cobertes.
Demà 80 anys... Qui hi arriba?.Espavileu que a molts us queda lluny... i el camí a seguir ple de còdols, espines, res que la voluntat vostra hi possi el que faci falta.
Una abraçada a tots. Anton.

Jesús M. Tibau ha dit...

que no ens faltin mai teranyines com aquesta on quedar atrapats

Elfreelang ha dit...

Enhorabona Anton pels poemes i pels anys!!!! vuitanta enhorabones per uns anys tan ben portats i amb aquesta mestria escriptora, poètica i blocaire!

Mortadel.la ha dit...

Enhorabona, m'agrada molt aquest poema i de passada, et desitjo PER MOLTS ANYS puguis fer-ne moooolts més!

Passa un bon dia, Anton!