dilluns, 3 de gener de 2011

MALESTAR DEL BENESTAR ...foto google imatges

Quan Juan del Benestar arribà a casa després de la jornada esgotadora per defensar el seu benestar, la mestressa que també en tenia que fer de les seves al mercat de treball,el va assabentar que el seu gran amic Josep acabava de posar el títol de compte en els seus cognoms i ara es diria Josep Benestar Benestar de Benestar.
L’enrabiada que va agafar era com tenir el porró enlaire i brandant pel broc gros tot el xorro de vinassa que no cauria a la boca si no damunt del vestuari. Fet una boca de renecs, feia anar braços com debanadores esberlant-ho tot...
-Calmat, noi i fes com ell .- la dona intervenia.
Les dones que sempre que es tracta de diner saben entrar en el moneder calderilla i paper, en va fer cinc cèntims al Juan del Benestar convencent-lo amb les millors paraules de com devia actuar

En el poble en el barri dels Massons tots els cognoms eren Malestar, Malastruga, etc. Allí aniria el Juan, advocat de cap de marge a posar les pedres per que el seu cognom fes puntes al del Josep. Totes les arts valien... No tiraria enrere. El triomf seria seu
Un dels cabecilles dels Massons,home de palla del Josep es va lligar el calcer i corre cuita va vomitar a casa del seu amo les maquinacions que el Juan feia, cosa que suposaria que tots els del cognom poguessin adquirir el de Benestar amb Malestar, que seria un canvi en aquella societat, fent perillar als que com Josep ja tenien uns bons solaments en les seves bosses.
-Deixa’ls fer – va dir el Josep...
- Us pot portar la ruïna, nostramo, jo us ho dic per VOS ... I si us igualen ?
-Quan serà l’hora ja actuarem...
Quan tota la bogina estava plena de deutes, jugant amb el diner com si fos pardals a la gàbia,
en Josep – amo de bancs i caixes - va manar que retiressin tots els crèdits encara que ell hagués de perdre algun dels seus cognoms.... Ell amb dos ja feia, encara li quedava tot el de davall de les rajoles per gastar...

No, potser, als nou vinguts dels Massons que ja les mànegues no s’allargaven i quedaven braços al descobert amb camises mig estripades... i pantalons foradats ensenyant les vergonyes, i no diguem les seves dones que sort que l’estiu era prop i amb un vencillet entre cuixes ... podrien caminar lleugeres torrant-se la pell sense tenir que gastar calerons en cremes i rajos uva o fregar-se amb raïm negre tota la seva humanitat per aparèixer torrades i que el sol de platja hagués celebrat una barbacoa en la seva pell.
El naufragi de les bosses plenes de forma irregular dels Malastruga i Malestar que havien pujat esgraons que no els pertanyien varen revolucionar aquella societat primitiva que vivia amb poca pasta i que al esdevenir els consells del Juan sobreeixiren d’orgull deixant l’enveja per deutes.

La situació irrespirable maltractaria al Juan que baixaria fums i es trobaria com tots els dels Massons amb el cognom nou: Malestar del Benestar per més que fes dipòsit nou amb la venda a baix preu de l’heretatge de terres i masos i ovelles i cabralosos... I que li quedés per anar a fer el cafè, ja podria estar content després de la pedregada que el deixava més nu que un moixó al trencar closca i veure’s a terra pelat i la boca del gat oberta ensenyant el forat del túnel que hauria de travessar.
El setrill no rajava i el pa torrat no el sucaria, o sigui que ara hauria d’acceptar el nou cognom per voler seguir el camí dels prepotents que tenen la vida de cara.
Si que el Josep Benestar Benestar tenia com un mal de sant Vito on el riure omplia bassals de llàgrimes dolces on podia banyar-s’hi i fer piscina ensenyant la loteria que li era favorable.

-Mata l’últim corder abans de quedar-te sense... i amb la pell tapat les vergonyes,,, -li deia el Josep collint la fitxa per situar-la al quadre de oca a oca i tiro per que em toca.

5 comentaris:

montse ha dit...

Totes les crisis dels capitalistes, saben canviar de pell i continuar la partida per qui sempre els hi toca.

Bon post, felicitats.

Elfreelang ha dit...

Molt bon escrit Anton! ets un geni! ai aquest benestar del benestar o malestar!

Tatuagem ha dit...

Que imagen eh!
Saludos!

San ha dit...

M'he quedat encandilada escoltant-te recitar "Piedritas en la ventana" enhorabona.


Salut!

Carme ha dit...

Molt ben explicat, Anton!

N'hi ha que en tenen tants de benestars que mai no els hi ve d'un, sempre els en queden!