...................................
Vaig pensar en rejuvenir els aparells que m'ajuden a estar amb vosaltres i així ho he fet. De feineta me'n ha donat, jo poc espert i amb les mans ja mig enganxades, he tingut de còrrer per aquests endorrials poc coneguts per mi ... però em consola que he arribat i ara torno a tirar endavant aquesta dèria. Segurament que tindré encara que fer esforços en aquesta lluita diaria... anirem salvant els esculls amb voluntat i amb humilitat i qui sap si en alguns moments demanaré ajut, ajut que de molts de vosaltgres he tingut sempre i que és d'agrair, com vull fer... Ja sabeu que aquí ja torna a estar l'Anton, si res no falla. Bons desitjos per a tots. Anton.
2.- Voldria canviar de casa
per que és vella la que tinc.
Repassar-ne la teulada
per que les teules son trencadís.
Biga i cairats canviar-ne
ara lligats amb cordills,
i la molsa fustosa
corcada i bruta de senill.
Veig que la baluerna
que tants anys he conservat
pot caure o enderrocar-se
per no aguantar ja els pilars.
Però em diuen, de veres ?
tots ha qui he consultat
que tinc que morir-me
i aleshores ja es resoldrà.
Per això aguantaré la baluerna
mentre pugui caminar
doncs, no tinc tanta calerada
per donar-ne el definitiu pas.
6 comentaris:
Ja veig que estàs una mica cansat de la reforma. Segur que t'anirà bé haver-la fet. M'agrada veure't!
Pilar, ja m'endreçaré per casa teva per contgar-te les peripècies de Bertoldo, Bertoldino i Cacaseno el seu net.... Ara l'experiència a set majúscula... vell i tossut he tingut que llençar la crossa a alguna bruixa que em venia a fer por... -Plega que no te'n sortiras, però ja torno a ser aquí, cansadet amb el cap com u bombo... però hi soc. que queda feina, Olé... Intento possar-hi el saler del humor... Anton.
De moment has canviat d'ordinador que és gairebé tant complicat o més que canviar de casa. Però amb paciència tot s'aconsegeuix. M'alegro de llegir-te, Anton!
Carme, que si que ho és, per mi de complicat, però ara, amb paciència aniré aprfenent tot això nou... Abans anva pel mercat amb un ruc escoixat i ara sembla que les pàgines siguin cartes en mans d'un mag que de vegades abans de clicar ja les tens al davant esperant que moguis el cursor i despareixer, ja aniré afinant la punteria... com que les cames fìsiques no corren gaire, aquestes se m'escapen...
tot aqixò ajuda a viure, Carme, si no no caldria ser-hi.La distracció és una bona companya i l'humor imprescindible company sempre. Gràcies, aniré fent i posant els cinc sentits per que no se m'endugui aquesta turbulència... Com coerre el pillo. Anton.
Jo t'admiro Antón.
Una abraçada! Molt gran!
la baluerna sostindrà ben ferma les parets i tot plegat! ordinador nou ales per a volar i navegar com en un vaixell a tota vela pels mars de la xarxa!
Publica un comentari a l'entrada