dimarts, 26 d’octubre de 2010

NO AIXECO ELS BRAÇOS EUFÒRIC ... foto google imatges - Corbera d'Ebre, vinyes


En aquests camps  i muntanyes que mira la foto la vinya ara dona la seva sang roja... Fa anys de mal record la lluita ferotge per guanyar ho assolava tot. Quanst hi varen deixar totes les seves aspiracions en un neguit frenètic de ser vencedors... Dels dos bàndols allí enfront a Pàndols l'esgarrifança s'estenia com ressó i ressort del frec del guany d'un pam de terreny com si fos el definitiu per vèncer al contrari... Idees controvertides, humans esgarrapant-se les cares ...
Ni el brot d'aquests ceps reconeixen vencedor... La pell i ossos de molts a les nits transita pels núvols i baixa a esgatimar un gatim per que el recordin. Quins varen ser Heròis ? Tots ? Quins recompensats ?
Per quina felicitat lluitaren ?... etc. Molts encara no tenen lloc de repós. Em fa pena. Anton.
....................
25 – 10 – 10

No aixeco els braços eufòric,

els núvols passen alts

i no puc elevar-me il•lusionat.

IL•LUSIÓ, la veiem com meta,

quan sols és un desig lògic...

Per què ens volem tapar el cap

Com estruç inconscient ?

Escabellem... Davall closca,

el pensament que actuï

i cames i mans i cor

es posin en camí.

La distància a recórrer

no ens faci por

quan la voluntat viu.