dimarts, 21 de setembre de 2010

UN DIA QUALSEVOL... dibuix de l'Anton.


20 – 9 – 10
Un dia qualsevol
No és qualsevol dia.
Dia que no és
Com qualsevol.
En la catàstrofe de la A
No té miracle
Que recordi el dia,
Per que qualsevol
No és dia ni dia és.
Ombratge agut,
El temps, qui sap, si conta?
No sap ni el SI coent,
Ni sap el NO que esborra.
És lluny de on?
És a prop de Què ?
No recorda ni el seu Per Què...
És dins son ser sense propòsit
I son aire derrinclit
Camina en despropòsit.
Avui, de la ma de QUALSEVOL
Veurà un cabdell de fil
I de son llavi ressec, cruspit
Un fil de veu dirà,
Sense saber que diu...
F I L L A

5 comentaris:

Joana ha dit...

Trist i esperançador, Anton...
Una abraçada amic i endavant!

Joana ha dit...

Rellegint-lo sembla gens esperançador però per desgràcia poc es pot fer res més del que es fa/feu.
Una altra abraçada!

Pilar ha dit...

Un dia qualsevol, no és qualsevol dia, però parafrasejant una cançó et puc assegurar: QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL.

Acabo d'arribar de l'últim acte que hem fet avui. N'hem tingut dos. Al primer no he pogut assistir. Qui es perd el passeig de les tardes? Al segon sí que hi he estat. El poder de convocatòria ha estat estraordinari. Estic contenta, molt! Al divendres continuem parlant. Es que som montemàtiques! Somric. Serà una nit de gospel. Al dissabte, paradeta al mercat.
Feina hi ha a preparar-ho tot.
No puc deixar, però, d'agrair-te aquest post. M'has emocionat.
Una abraçada, AMIC!

Carme ha dit...

Avui és el dia... gràcies pel teu record, pe tots els que pateixen A i pels que els cuiden.

Una abraçada

Assumpta ha dit...

Sí, ahir n'era el dia... complicat, trist... difícil...

Tant de bo s'arribi a descobrir la forma d'aturar-lo.