diumenge, 19 de setembre de 2010

EN EL DECÉS DE LABORDETA


19 – 9 – 10
En el decés de LABORDETA
.............
Pel preludi  del temps caminaves,
sabata neta, missatge clar i auster.
Amb neguit volies curar-ne
l’ensonyament de lluita per el BE.
Ta perfecció seguia les dreceres
plens d’atzucacs d’incomprensió.
Sol...! I què? Càrrec a teva esquena
el missatge valent de fe en teu entorn.
El teu cant, ocell que pugna per viure,
esclatava, sovint en contra del poder
que riu furiós a seu favor arrasa...

En el sarró ens deixes escrit i veu.

10 comentaris:

Carme ha dit...

Un bon homenatge per un home que se'l mereix de sobres.

M'agrada trobar el seu record per la xarxa.

El seu cant ens queda, Anton.

fanal blau ha dit...

I tant, Anton!
En el sarró ens deixa el cant i les paraules.

Una abraçada!

Pilar ha dit...

Com diu la Carme, ens queda el seu cant i la seva lluita i també les paraules. Les que controlava i les que no es deixaven controlar.
Quan guanya la malaltia, ens perdem moltes vivències de les persones...Més val no pensar-hi.

Ramon ha dit...

Et felicito pel teu poema homenatge a aquest home senzill i honest que ens acaba de deixar.
Gràcies per compartir-lo.

Joana ha dit...

Ets un poeta Anton!
felicitats pel poema i bon diumenge.
una abraçada!!!!

Magda ha dit...

Molt bonic. Gràcies

Assumpta ha dit...

Un home valent i sincer!! M'alegra veure el teu homenatge :-))

Cèlia ha dit...

Tan de bo tothom deixés un sarró com ell!

zel ha dit...

Ell ha anat a fer companyia als bons, nosaltres anem guardant els testimonis, cal seguir endavant...

petons estimat!

Albert B. i R. ha dit...

Un home valent que no es callava res i que parlava clar. Molta gent el trobarà a faltar.